Fenomen

informació obra



Intèrprets:
Quim Girón, Moon Ribas
Autor:
Quim Girón, Moon Ribas
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
So:
Joan Cot
Sinopsi:

Fenomen, la primera col·laboració artística entre Quim Girón i Moon Ribas, sorgeix arran d’un procés creatiu dedicat a portar els fenòmens naturals a l’escenari.

Fenomen és un duet que dialoga amb la temperatura, que utilitza el gel com a element principal per modelar diferents universos. La transformació constant de l’espai, dels cossos, de la matèria, es va posant de manifest durant el transcurs de la peça.
Fenomen és una invitació a compartir un espai proper, poètic i fresc. A gaudir d’una peça que gira al voltant d’un congelador sobre rodes i del pas del gel per tots els seus estats: sòlid, líquid i gasós.

Crítica: Fenomen

09/04/2021

Fenomen-al escenari en desgel

per Jordi Bordes

Quan es veu Moon Ribas i Quim Giron (Animal religion) dalt de l'escena ve al cap com és possible que no haguessin treballat junts abans. Perquè, tot i que la primera la vam veure convertint en coreografia els moviments sísmics dels volcans a la Terra (literalment) a Waiting for Earthquakes i Giron és capaç tant de fer una vertical sobre una pila de fang (Fang), com de tirar-se de cap a un armari amb un casc de moto vermell (Nu), tots dos connecten en una mateixa ona contemplativa,orgànica, d'absoluta transparència. L'experiència a Olot, que té el segell encara de working progress (s'estrenarà al Grec no badeu en aconseguir entrades!) té una profunditat que va de la vessant més bestial i surrealista a la més poètica.

Sobre un linòleum sec van llençant tacos de gel i fent-hi equilibris (amb grampons als peus) i jugant a esquarterar-los com qui celebra trencar el pas del Pol Nord aprofitant les consequències del canvi climàtic. Hi ha el joc, la provocació, l'equilibri i el moviment confluint entre capes de gel, fils d'aigua que esquarteren tacos immensos, dards vegetals que repoblen la terra quan es desfà el gel, com si arribés la primavera. Sense necessitat de cap dramatúrgia,amb notables contradicions, fins i tot, però des d'una presa que desarma i permet qualsevol recerca l'entorn de l'art i el gel. Com aquella aventura insòlit d'Escarlata Circus a Corroc; només ensenyant les troballes d'imatges i de situacions en què la sorpresa ve acompanyada de la fisica més espectacular, sense ni una paraula, construeixen un poema visual preciós de destrucció i de connexió entre els dos intèrprets/ personatges. Viuen una festa i acaben celebrant-ho dins del congelador quan ja s'han tret tot els glaçons de l'interior amb una còmica il·lusió òptica que evoca a Ay Ya (Ai Ja) de Macarena Recuerda. Un joc constant, suggerent, bestial, surrealista, que posa a prova la imaginació de l'espectaor que no hi perd passada durant els prop de 50 minuts llargs de durada. Una pça amb un to contemplatiu i alhora amb instants de joc i provocació, posant en risc (aparentment) el púvlic amb l'escuma de l'extntor.

El gel és una forma física de l'aigua quan s'arrba a sota zero. Convidar a contemplar com es trenca en silenci i de forma comunitària és una veritable troballa, que situa els espectadors amb una sorpresa similar a la descoberta del foc dels primers homínis. Moon Ribas i Quim Giron esdevenen Prometeus del gel. Fenomenal Fenomen vist dalt d'un linòleum (i sense que les puntes dels grampons esquincin el terra).