Fins als ... Nadals

informació obra



Direcció:
Míriam Escurriola
Coreografia:
Beatriz Macías
Direcció Musical:
Jordi Taixés
Intèrprets:
Javi Vélez, Sílvia Puertas, Laia Leal, Clara Giralt, Laura Font, Àngels Cervelló, Ferran Enfedaque
Sinopsi:

Celebracions, menjar, família, sopars d’empresa, anuncis, menjar, joguines, descans, botigues, torrons, regals, menjar, paradetes, aglomeracions i, per si t'has quedat amb gana, més menjar. El Nadal ens encanta. I ja n’estem farts.

Espectacle musical amb aires de cabaret que proposa una doble mirada entranyable i gamberra a les festes, fent versions de nadales i cançons amb ironia i tendresa. Vine a pair i compartir les festes amb nosaltres!

Crítica: Fins als ... Nadals

16/12/2019

Escamot surrealista musical

per Jordi Bordes

Es veu que els protagonista de La casa de papel (m'ho diuen els que segueixen la sèrie) van amb una mena de mono vermell i una màscara per atracar oficines bancàries. El vermell és el color, per antonomàsia del teatre però, si es pensa en Nadal (i gràcies a l'encert de màrketing de la Coca-Cola). es relaciona amb el Pare Noel. El link ja està establert. A partir d'aquí, Míriam Escurriola (amb un amplíssim repartiment de vuit actors que doblen sessions en dos repartiments diferenciats) s'atreveix a dilapidar tota la tradició nadalenca servin-se dels hits de les Nadales (degudament arranjats, que permeten desplegar unes atractives escales musicals) o bé dels referents més tòpics. És clar que hi deixa entrar la cotorra del Quinto, la volva de neu o un personatge còsmic com el germà trra-planista de pis d'a adalt.

Un cabaret té un presentador que es relaciona directament amb el públic. No és aquest el cas. Els mateixos intèrprets es donen pas (o es treuen el lloc de tanda, de manera molt divertida) sigui per cantar o per desgranar un monòleg (en els actors amb més seguretat saben treure suc de la pausa i la caiguda d'ulls i els altres prefereixen basar-se més en la trama i el ritme veloç per saltar a la cançó). Si el Nadal no existís (esborrant del calendari el desembre i el gener; una poca-soltada, evidentment!) ens estalviaríem molts tòpics i moments abocats al consumisme més inconsistent. Aquest escamot és surrealista i permet que s'esglaiï l'actriu que ha de soportar fent de sensual Betty Boop, quan es rebel·la, al carrer, contra del masclisme més primari. Una frescor que entra fresc com un batut de llimona entre torró i torró. Tot i que se li percep un punt de la mala llet d'Akelarre (Escurriola va dirigir aquest exitós musical de The Feliuettes!!)