Flor de maig

Un altre espectacle que es va presentar a l'Ésdansa, també fruit del Pla d’Impuls i l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània 2022 va ser la de Xavier Gumà i Verònica Hernández, que també van impartir el taller “Fusió i Arrel”. En aquest cas, la fusió entre dansa tradicional i contemporània no es donava només en l’espectacle, sinó que ja venia pressuposada en la unió de tots dos creadors: Gumà, format en dansa tradicional i urbanes i Hernández, en dansa contemporània, concretament en el Gaga. Tots tres estils es combinen a “Flor de maig”, una peça amb sis intèrprets i bagatges diferents que es proposa actualitzar la llegenda de La Dama de Can Fàbregues, alhora que reinterpreta les danses tradicionals. Agafant la força expressiva i dramatitzada de totes tres danses (tradicional, contemporània i urbanes), el grup aconsegueix commocionar el públic i narrar la llegenda amb el moviment, el gest i l’estètica, tractant la violència cap a la dona. Al taller vam poder experimentar també els diferents elements rítmics i coreogràfics emprats per a la creació de la peça, i vam aprendre un tros de la coreografia que en pocs minuts combinava el pas bàsic de les jotes, el bounce de les danses urbanes, i el centre baix del contemporani, i en paral·lel, els corresponents ritmes en cada moment! De fet, com ells mateixos deien “el ritme és i ha de ser una religió”, per la dansa.  

Xavier Gumà i Verònica Hernández fan un viatge tens a Flor de maig. La Dama de Can Fàbregues parla d'una pubilla, filla dels moliners (que han vingut d'Occitània, escapant-se de la pesta). Resulta ue tots els joves l'admiren i proven d'atansar-se-li per establir-hi una amistat. Ella prefereix mantenir una distància. Tant continu és aquest intent que, ells decideixen demanar els favors d'una bruixa. En realitat, aquella filla deu ser un favor del diable per permetre als moliners a fugir vius de la pesta. La bruixa desempallega el malefici i, a partir de llavors, la publilla desapareix d'arreu. Només se la pot sentir i intuir les nits de Sant Joan, una revetlla que convoca esperits i també compoartamens animals dels veïonats, com també hi coincideix Lorca a Yerma. L'adaptació obvia bona part de la llegenda i se centra en l’obsessió pels joves capturats de la bellesa de la jove. La persecució es converteix en una mena d'abús consentit pel grup. La xicota desitjada acaba sent humiliada. el festeig de seguida agafa una temperatura violenta, i les cintes que habitualment encerclarien un pal i anirien escurçant la distància dels nois i les noies (per accedir al contacte físic), ara é´son cintes que atrapen, escanyen la noia mateixa. I són molts els que la procuren aconseguir. Una competició de mascle que té poc en compte l'opinio de la pubilla. Que no pot escapolir-se. L'espectacle beu dels moviments híbrids entre els braços alçats i els moviments amb flaire a folklòrics, al costat d'una narrativa teatral que acaba consumant en l'abús de la protagonista. La il·luminació reforça la distància entre ella i els altres joves que volten el molí i que, a mesura que avança la coreogrtafia van eliminant aquest espai, encerclant-la, sense donar-li possible escapatòria, sense atendre a les seves raons.