Flor de maig

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Flor de maig proposa una nova mirada a la tradició des d'una perspectiva de postmodernitat, fusionant llenguatges i amb la dansa d'arrel com a base, en diàleg amb la dansa urbana i contemporània. La peça parteix de la llegenda de La Dama de Can Fàbregues, vinculant-la amb diversos elements de la tradició popular, i capgirant el desenllaç per llegir-lo des d'una perspectiva de gènere contemporània.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Flor de maig

14/10/2022

Escanyar el que es veu innaccessible

per Jordi Bordes

Xavier Gumà i Verònica Hernández fan un viatge tens a Flor de maig. La Dama de Can Fàbregues parla d'una pubilla, filla dels moliners (que han vingut d'Occitània, escapant-se de la pesta). Resulta ue tots els joves l'admiren i proven d'atansar-se-li per establir-hi una amistat. Ella prefereix mantenir una distància. Tant continu és aquest intent que, ells decideixen demanar els favors d'una bruixa. En realitat, aquella filla deu ser un favor del diable per permetre als moliners a fugir vius de la pesta. La bruixa desempallega el malefici i, a partir de llavors, la publilla desapareix d'arreu. Només se la pot sentir i intuir les nits de Sant Joan, una revetlla que convoca esperits i també compoartamens animals dels veïonats, com també hi coincideix Lorca a Yerma.

L'adaptació obvia bona part de la llegenda i se centra en l’obsessió pels joves capturats de la bellesa de la jove. La persecució es converteix en una mena d'abús consentit pel grup. La xicota desitjada acaba sent humiliada. el festeig de seguida agafa una temperatura violenta, i les cintes que habitualment encerclarien un pal i anirien escurçant la distància dels nois i les noies (per accedir al contacte físic), ara é´son cintes que atrapen, escanyen la noia mateixa. I són molts els que la procuren aconseguir. Una competició de mascle que té poc en compte l'opinio de la pubilla. Que no pot escapolir-se. L'espectacle beu dels moviments híbrids entre els braços alçats i els moviments amb flaire a folklòrics, al costat d'una narrativa teatral que acaba consumant en l'abús de la protagonista. La il·luminació reforça la distància entre ella i els altres joves que volten el molí i que, a mesura que avança la coreogrtafia van eliminant aquest espai, encerclant-la, sense donar-li possible escapatòria, sense atendre a les seves raons.