“Una lliura de plomes no vola sense un ocell” – Bert Schierbeek
L’hora de jugar és divertida però seriosa al mateix temps. Un cop s’està totalment immers, pot passar qualsevol cosa. Volant sobre les ales de la seva imaginació, dues noies i un noi s’embarquen en un enfrontament. Quan sou tres, qui juga amb qui?
Al costat del vol majetuós del falcó i de l'agilitat de les orenetes hi ha el vol ridícul de les gallines de granja. Els ànecs mouen les ales sovint més per fer-se un espai que per fer una volada. De Stilte ha estudiat els moviments grandiloqïuents dels ànecs, campant entre les vaques i les gallines i imaginant-se el gall del paller. El vol que proposa aquest trio de la companyia neerlandesa és el de la imaginació. Per això, els pollets poden rodolar pel terra autònomament, abans i tot de sortir de l'ou, fin s que algú els caça i els protegeix en una petita gàbia. o la vaca pren una forma conceptual de tanca metàica amb manillar de bicicleta com a cap i un guà de latex, com a mamella, que s'infla perquè seli pugui extreure llet natural. Han anat més enllà dels contes (com el clàssic de La gallina dels ous d'or) i s'han deixat endur per l'essència del moviment com aquell Indomador de Quim Giron, però fent-ho amable, juganer, còmplice amb la canalla que els mira absoerts fins a la fila 11 de la Sala MAC del Mercat de les Flors.
Segurament sense adonar-se, exposen la tradició de l'ou com balla (habitual a lafeta de corpus cristiana i que també es feia servir per a refrescar els patis de la medina àrab de l'Ediat medieval) com un joc màgic més. Tot és aire amb la imaginació i,per això, fins i tot les vques poden volar. Les plomes necessiten un ocell per poder volar; d'altra manera, símplement són empeses per l'aire que les arrebossa per terra i es malmet la màgia com aquella purpurina de la Campanella de Peter Pan. Tot és fantasia i hi ha el divertit surrealisme que permet veure més enllà dels elements amb el que juguen. Els rols dels tres protagonistes varien i obren el camp a imaginar i a sorprendre's amb uns elements estètics sorprenents, senzills i infal·libles. Demostren que els espectacles de 3 a 5 anys poden durar una hora i que ells no sen cansen, sense necessitat que les criatures hagin d'entrar a l'escena o s'hagin d'emborratxar d'estímuls exagerats per captar-los l'atenció. Treball fi i molt afinat, de calma i sorpresa.