Foradada. Work in progress

Circ

informació obra


Autoria:
Àfrica Llorens
Intèrprets:
Àfrica Llorens
Sinopsi:

Amb el circ com a disciplina artística, FORADADA està inspirada en la llegenda de Montserrat. La proposta parteix de la tradició per qüestionar el gènere, a través del moviment, amb un cistell de vímet i en un espai circular, i amb la mirada horitzontal i participativa del públic que transforma el cos acrobàtic en un ritual sensible i subtil de reflexió col·lectiva.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Foradada. Work in progress

14/10/2022

Necessitat d'equilibrar tensions

per Jordi Bordes

Àfrica Llorens es troba en un procés convuls de la construcció de Foradada. Artista verticalista convertida en àgil (va protagonitzar, per exemple, el duet Envà), s'ha atrevit convertir una llegenda (si es pot transportar aigua en un cistell de vímet s'aconsegueix el dret a canviar de sexe) en una peça de teatre físic. I ella és aquesta dona/ home que aconsegueix el repte que l'aigua no s'escoli pels forats del vímet. En el passi que es va ensenyar a Fira Mediterrània (encara enmig del procés) el dubte de la indecisió per triar el millor camí del futur es transforma en una força sense control que arriba a passar per sobre de la mateixa artista (generosa fins a la medul·la). Hi ha una violència animal en el cos de l'home i també en el de la dona. Els pits mig esborrats, el penis convertit en tresor de caça d'un gos famèlic són imatges d'una gran potència que necessiten distància.

L'aposta de Llorens d'aprofitar una llegenda per tractar un tema candent a la societat (i també al teatre com ho demostren espectacles com Trans (més enllà), Limbo, Tránsitos...) és encertada. Manté l'aire rural amb el joc amb dos grans cistells de vímet, en els que s'hi amaga dins, com si fos el capoll d'una papallona i, puntualment, també hi fa verticals o tombarelles aprofitant la seva consistència i estructura cilíndrica. Foradada ha de canalitzar les intensitats, afinar les formes (que no comporta per què suavizar-les) i tindrà una recepció transparent i màgica cap a l'espectador. La màgia es va produir, puntualment, en el passi a L'Anònima, quan Llorens va creuar la mirada amb una criatura de pocs mesos. Es van mirar de fit a fit potser mig minut seguit, amb la curiositat que una criatura mira a un gos que li veu els ullals, però que expressa amb la mirada, una voluntat conciliadora. No home, ni dona, ni llegenda, ni gènere: només dues ànimes que es miren i es comprenen sense pronunciar paraules.