Frank

informació obra



Sinopsi:

A partir del llibre il·lustrat de Ximo Abadía Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada (Dib-buks), XIX Premi Llibreter 2018, les creadores Clara Manyós i Xesca Salvà adapten per a l’escena aquest conte sobre el dictador Francisco Franco.

En una dictadura de quadrats, erigida trepitjant la llibertat del triangles i dels cercles, Frank convida els espectadors a entrar en el joc i seguir les seves normes. Però cada acte tindrà conseqüències. Un joc escènic per a infants de més de 7 anys sobre el poder i la Història. I un exercici de memòria i de reflexió: fins on s’estenen, en la nostra societat, les dinàmiques dictatorials?

Crítica: Frank

17/05/2021

Coneixer, analitzar i pensar

per Ferran Baile

Posar en escena un espectacle familiar que ens fes reflexionar vers el que es una dictadura (o el que es el mateix, la negació del pensament lliure), i a la vegada ens il.lustrés sobre el nostre passat més recent.....era una aposta com menys, molt arriscada.

Doncs, Frank, aquesta producció del Teatre Lliure ho ha aconseguit i amb un espectacle bàsicament visual i coreogràfic, pràcticament sense paraules.

Partint d´un llibre il.lustrat de Ximo Abadía, Frank La increïble historia d´una dictadura oblidada, Premi llibreter-2018, Clara Manyós i Xesca Salvá han fet una enginyosa adaptació escènica.

Concebut com un espectacle visual, un precís joc escènic amb un espai central ple de cubs, una pantalla frontal on es van projectant imatges i tres actrius ninos-soldats que giren a l´entorn en una marcial coreografia.

Tot està plantejat com un joc, en el que el públic en tot moment està present, es còmplice o es sent intimidat. Els ninos-soldats obeeixen ordres i esclafen altres ninos i tot el que és rodó o triangular. Dins d´una dictadura en que tot es quadrat no caben altres formes i menys les rodones.

A la pantalla amb retalls a l´estil dels collages a l´escola apareixen símbols clarament identificables del franquisme que juguen amb altres formes...com un joc s´escolten les proclames del dictador, que finalment apareix com un capgròs multiplicat.

Mort el dictador, comença la “festa de la democràcia”. Les formes canvien i tot sembla alliberar-se, però en el fons poc canvia, si no fem l´esforç, tots i cadascun-a de nosaltres d´alliberar realment el pensament. Si no som conscients que dins portem un dictador, “jo tinc la veritat, i qui no pensa com jo està en contra meva”. Sols escoltant i respectant el que pensa diferent i dialogant, amb ganes de dialogar, quan sorgeixen problemes i cedint per ambdues parts, tenim l´ocasió de progressar, de fer camí. Ningú-na té la veritat absoluta, el dubte es necessari per qüestionar i l´humor indispensable per desarmar. Quelcom tan fàcil i a l´hora tan difícil i ho veiem al nostre entorn i en la realitat quotidiana. Tenint l´ocasió de construir, acabem destruint. Podent dialogar, preferim enfrentar-nos. En lloc de pensar, ens es més fàcil creure.

Els Frank no estan tan lluny, els portem dins, no ens enganyem. Les formes son suaus, i semblen intranscendents. Els fons son els mateixos i sols cal que la situació si presti i salti l´espurna.

 

Tres actrius, tres generacions

Cinquanta anys de la “festa de la democràcia”, tres generacions, de la que tan sols una coneix o va patir la dictadura. Núria Solina, magnífica en expressivitat quasi una cara-careta, i no menys magníficas i expresives l´Agnès Busquets i la jove Anna Pèrez Moya.

Núria Solina (Barcelona, 1957), veterana artista i creadora polifacètica, ha cultivat la música (es violinista), el clown (va estar amb els Germans Poltrona), el circ (gires amb els malabaristes Boni&Caroli i el teatre (co-fundadora de la Companyia Tot Terreny). El seu company és l´actor Quimet Plà (co-fundador de Comediants i habitual en molts muntatges còmics i dramàtics) i els seus fills també són artistes, Oriol Plà i Diana Pla...junts van estrenar el 2019, i ara està pendent de tornar a estrenar-se l´espectacle Travy, no us el perdeu. 

Agnès Busquets (Tarragona, 1976), diplomada a l´Institut del Teatre de Terrassa, es va fer molt popular primer al Club Super-3 i ara a Polonia, on es fixe i interpreta molts dels personatges més significatius.

Anna Pèrez Moya, es la més jove. Nascuda a cavall del nou segle. Titulada a l´Institut del Teatre, especialitzada en teatre físic, ha treballat amb diversos muntatges d´avantguarda força interesants i ha estat la mestre de cerimònies del darrer espectacle de la Agrupación Señor Serrano, també ha treballat amb la companyia de dansa d´Andrés Corchero.

 

Les creadores

Clara Manyós i Xesca Sala, son les adaptadores, directores i creadores de l´aconseguit espai escènic. Ambdues son indiscutibles creadores inquietes. La Xesca Salà llicenciada a l´Institut del Teatre com a escenògrafa i la Clara Manyòs, actriu-directora-dramaturga i creadora d´audiovisuals. Ambdues amb forces treballs a les sales independents.

Cal destacar també el brillant vestuari entre els joguets i els mites galàctics de Laura García, l´il.luminació de Marc Lleixà i el vídeo de Carme Gomila, els capgrossos de Martí Doy i la tasca d´ajudantia en la dramatúrgia d´Eu Manzanares.

 

Un espectacle multi-participatiu

L´objectiu de l´espectacle és la reflexió i el saber que si no ho fem repetirem els errors. Es un espectacle per fomentar el diàleg i per invitar a pensar en família. Per saber escoltar als fills, les seves sensacions i impressions del que han vist i ajudar-los a pensar per ells mateixos.

 

text: ferranbaile@gmail.com