Galatea

informació obra



Direcció:
Rafel Duran
Intèrprets:
Anna Azcona, Nausica Bonnín, Roger Casamajor, Borja Espinosa , Pep Ferrer, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Carol Muakuku, Quimet Pla, Santi Ricart, Ernest Villegas
Autor:
Josep Maria de Sagarra
Sinopsi:

L’obra més personal de Josep M. de Sagarra, juntament amb Ocells i llops La fortuna de Sílvia

Sobre l’estrena de Galatea el desembre de 1948 al Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern - i la manca de calefacció al teatre - van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. L’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps».

Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana.

Crítica: Galatea

30/04/2021

Una dona perduda

per Pep Vila

"Res mé que una dona perduda", brillant definició de Míriam Iscla, la protagonista, tot mirant el públic, desafiant, en acabar l'obra. "Galatea" és una història de perdedors i de bona gent que, per intentar sobreviure, deixa de ser.ho.

I entremig d'aquest món de perdedors, Míriam Iscla esdevé un cop més la reina de la funció, una deesa menor convertida en domadora de foques, que en plena postguerra mundial, ha de vendre els seus animals per menjar.

L'acompanya en el seu viatge cap a la supervivència un pallasso (Roger Casamajor), desgraciat impenitent i com a clown, doncs això, sempre acaba rebent dels uns i dels altres, fins i tot de la persona de la que sempre ha estat enamorat.

Es segurament en la galería de personatges i en el text on trobem els majors encerts de l'obra de Segarra; i particularment també algunes rareses, com la poca presencia de Nausica Bonnin, sempre imponent en escena.

Tot plegat, "Galatea" m'ha semblat irregular, amb alts i baixos, alternant moments de gran teatre amb algunes seqüències massa llargues. Sempre quedaran, però, aquests grans moments i també la reflexió: aquesta lluita per tirar endavant, contra la por i també la crua realitat amb què es troben els seus personatges en plena postguerra, doncs en molts aspectes podem traslladar.ho a les carències actuals i a la incertesa de futur provocades pel virus letal.