Ghost. El musical

Musical

informació obra


Intèrprets:
Christian Sánchez, Cristina Llorente, Ricky Merino, David Bustamante
Sinopsi:

Basat en l’oscaritzat drama romàntic de 1990 protagonitzat per Patrick Swayze, Demi Moore i Whoopi Goldberg, Ghost el Musical narra la relació entre Sam i Molly tant en vida com després de la defunció d'ell en un atracament. Sam queda atrapat entre tots dos mons per a protegir la seva noia de la mateixa amenaça que li va arrabassar a ell la vida. Contacta amb Molly a través d'Oda Mae, una estafadora que es fa passar per vident i que inesperadament desenvolupa la capacitat per a fer de pont entre el món dels vius i el dels morts.

Amor, humor i intriga units a unes cançons inoblidables i uns efectes escènics extraordinaris donen lloc a l'experiència perfecta que agrada a tots els públics.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Ghost. El musical

19/10/2022

Ara, quins efectes especials!

per Jordi Bordes

El musical de Ghost agafa l'estela de Pretty woman, El guardaespaldas o Fama (i encara esperem el retorn de Grease, en breu): pel·lícules que han impactat al cinema i que es reformulen en clau de musical. El reclam és evident; només cal farcir-lo d'unes cançons i coreografies que completin o s'ajustin mínimament a la trama del film conegut. En el cas de Ghost, calen els esfectes especials que són ben limitats a l'escena, sense chroma, talls de gravació o jocs de càmeres. La solució passa per elements fisics que es resolen, prncipalment amb jocs de llums, executats a la perfecció. Així és com es fa l'efecte de travessar portes, persones (propietat dels fantasmes) i també l'arribada dels mals esperits per arrossegar els dolentots cap a l'infern i el protagonista cap al Cel.

Ghost, de fet, ja va jugar amb un repartiment de luxe (Patrick Swayze, Demi Moore i Whoopi Gooldberg). en la producció estatal van estrenar-la Cristina Llorente i Roger Berruezo. Ara, aquesta parella estan protagonitzant Pretty woman a l'Apolo, mentre que els substitueixen, com a titulars, David Bustamante i Ricky Merino al Tívoli. Del muntatge cal celebvrr-ne la veu de la protagonista, l'humor amb què es tracten les germanes espiritistes i un espai escènic que, en consonància amb els efectes especials, juga a variar l'fecte d'unes parets laterals que passen de loft americà (tipus Company) a oficina bancària o galeria d'art i, encara en els laterals apareix el portal del criminal que rep un encàrrec i el Departament de policia on fer una denúncia més aviat surrealista. La coreografia no brilla i les interpretacions (sobretot a la primera part) es limiten a reproduir l'argument amb la màxima velocitat possible, sense cap matís ni construcció de personatge. Sí que hi ha una mica més d'aire (amb la mítica escena del torn de fang), alguna petita complexitat de la trama que, amb el desplegament d'efectes, ajuda a fer´la, si més bno, distreta.

Quan en una pel·lícula es destaquen els efectes especials, vol dir que les bases principals patinen. A Los miserables la desaparició de Javert és espectacular però no fa ombra a la trama i els personates aquest clàssic de Víctor Hugo. Dit això, Ghost, compleix la necessitat dels espectadors que vulguin veure l'obra de thriller romàntic adaptada a l'escena, que és e que vol la majoria de la platea que assisteix a aquestes funcions, pel que acaben aplaudint al final.