El nou espectacle del
Circ Cric és un pas més en el procés de teatralització de la companyia. Els
números desapareixen quasi del tot i, més que mai, es dilueixen al servei d’una
idea. La popular companyia hi recrea el màgic bosc del Montseny i el pallasso
Tortell Poltrona recupera dues de les entrades amb més missatge polític i social
de tot el seu repertori: La mosca i
el Shakespeare. La primera és una
història sobre la supervivència de la mosca Maria Collonera, una tragicomèdia
que sacseja consciències i ajuda a estimar. L’entrada del Shakespeare, en un registre molt diferent, defensa la cultura
popular enfront l’elit i l’anomenada cultureta; i és un acalorat diàleg entre
Tortell Poltrona (Juli Cèsar) i la seva rèplica, Montserrat Trias (Marco
Antonio), que ha renovat tot el seu vestuari i personatge. Es tracta d’un
muntatge per tots els públics, on la mainada i els adults descobreixen que més
enllà dels gremlins americans també hi ha, més a prop de casa, grinyols
(follets) catalans.
El Circ Cric manté en
aquesta nova creació la seva essència de sempre, amb el Tortell Poltrona de
sempre, però presenta també importants novetats que situa el nou espectacle en
una clara evolució de la companyia. Es tracta d’un muntatge tematitzat, el
primer de la història del Cric, al voltant de la natura, els personatges
fantàstics i les llegendes. L’espectacle, revestit d’una escenografia (Txell
Janot) que representa el bosc, és una guia per apropar-nos a les llegendes i
els personatges d’aquesta muntanya, habitada pels follets ‘grinyols’ (Asvin
López), els carboners (Roberto Carlos Rodrigues i Antonio Firmino), dona d’aigua
(Leticia García) o en Pescallunes (Toni Gutiérrez), entre d’altres personatges
de l’imaginari del Montseny que van apareixent a la pista, envoltada de fulles,
per presentar números de circ.
Tot i el poc temps de
creació de què ha disposat, l’espectacle
està molt ben trenat i amb un bon treball de grup. També aporta algunes
agradables sorpreses. Enric Tarragó, un desconegut fins ara en el món del circ,
és el gegant del Montseny que trepitja la pista amb tot el seu pes i enorme
corpulència i presenta un número de quadrant aeri amb Debi Cobos. Per la seva
banda, artistes ja consagrats com Fernando Melki (portador) i Leticia García
(àgil) realitzen un precís i elegantíssim número acrobàtic de mà a mà, un bon pas à deux, amb salts mortals i
equilibris molt ben executats. Asvin López i Toni Gutiérrez presenten un bon
número de trapezi fix; mentre que Roberto Rodrigues i Antonio Firmino fan de
carboners de la muntanya amb barretina i presenten números de malabars i cascades. Després
de l’espectacle, les famílies poden seguir gaudint de la natura i del Montseny.
La companyia ha bastit un
bon espectacle que s’anirà emmotllant i evolucionant ja que els plans del Cric
és exportar-lo. El 12 d’agost es veurà al Festival Castell de Peralada i l’any
2017 es podria veure a Barcelona. L’espectacle és un canvi en la sòlida
trajectòria del Circ Cric, una excel·lent oportunitat, també, per tornar a
escoltar el cagum dena i confraternitzar amb tota la companyia, que
canta El Brindis de Mozart a cappella, i amb Tortell Poltrona
entonant el reggae No somos nada,
convertit en l’himne del Cric que en directe sempre emociona.
