Guerra

Teatre | Musical

informació obra


Intèrprets:
Fermín Muguruza, Raül Fernández (Refree), Matteo Galbusera
Composició musical:
Raül Fernández (Refree)
Direcció Musical:
Raül Fernández (Refree)
Dramatúrgia:
Albert Pla, Pepe Miravete
Escenografia:
Cube
Il·luminació:
Cube
Vídeo:
Nueveojos
Direcció:
Adrian Schvarzstein
Sinopsi:

Una reflexió sobre la guerra i la forma en què ens l'expliquen que utilitza la música, el teatre, les projeccions i els efectes multimèdia per crear un musical, tan provocador com irònic.

Un soldat, una ciutat i un músic en directe. Són els tres protagonistes d'aquest muntatge, en el qual ens conviden a pensar si no ens dediquem a contemplar les atrocitats de la guerra com si fos només un espectacle que veiem des del sofà de casa ja preguntar-nos si és cert que, com ens volen fer creure, les guerres són inevitables, necessàries i fins i tot heroiques.

Perquè entre la realitat de la guerra i la imatge que tenim d'ella hi ha una gran distància. Pensareu en això escoltant les cançons que s'intercanvien un soldat anomenat Albert Pla i una ciutat, meitat real i meitat d'animació, que dóna vida l'incombustible Fermín Muguruza. En un to delirant i fantasiós, tots dos s'intercanviaran retrets i utilitzaran les cançons per mostrar-nos les seves desavinences, on un músic de luxe (el productor musical «Refree») i els efectes multimèdia (ells diuen «multimierda» ...) creen ambients i suggereixen atmosferes. La gran batalla està a punt de començar.


Crítica: Guerra

14/07/2015

La mala llet s'esbrava amb el videojoc...

per Jordi Bordes

Quin oxímoron! Resulta que volen critica que es vegi la guerra com un fet real i no com un simple joc de pantalletes  i ho presenten amb una mena de videojoc musical. El cinisme d'Albert Pla i la contundència de Fermín Muguruza apareixen atenuade sper un espai molt visual i versàtil però que els limita. També és cert que la dramatúrgia és massa curt i que seria bo ampliar el repertori musical amb temes que surtin de la presentació de personatges. La ciutat ha de ser alguna element més que l'espai envaït en el que fins llavors convivien amb una certa calma tot tipus de gent. El plantejament dramatúrgic és tant simple que peca d'ingenu. Més gràcia té el soldat, un pocapena que s'haurà de fer fort a la trinxera i haurà d'aprendre a modular les seves opinions per carta a la seva mare i el discurs carregat d'eufemismes per justificar les seves "accions de pau".

Llarga vida a la pau. que aquesta "Guerra" remogui i connecti millor amb els espectadors que hi són fidels, per atendre a les demandes de muguruza i Pla però no saben com posar-s'hi. Això passa quan s'aventura en un espectacle "multimierda"... ànims!

Trivial