Gúlliver al país de Lil·liput

Familiar

informació obra


Companyia:
Centre de Titelles de Lleida
Autoria:
Jonathan Swift
Dramatúrgia:
Joan-Andreu Vallvé
Direcció:
Joan-Andreu Vallvé
Escenografia:
Joan-Andreu Vallvé
Vestuari:
Acadèmia Cucurull
Composició musical:
Poire Vallvé, Joan-Andreu Vallvé
Intèrprets:
Àngel Pérez, Xavier Iglesias, Íngrid Teixidó, Clara Olmo
Producció:
Centre de Titelles de Lleida
Sinopsi:

Després de 17 anys de la seva posada en escena i de voltar pel món, ens arriba Gúlliver al País de Lil·liput; un clàssic del Centre de Titelles de Lleida. Una història universal transformada en rondalla teatral, amb titelles, ombres i cançons. Tot un cant a la diversitat, a la bona entesa i l’amistat.
Gúlliver naufraga i és fet presoner pels lil·liputencs. Aquests, però, estan ben esporuguits perquè en Gúlliver, al seu menut país, és talment un gegant. Ell, bon jan com és, se’n guanyarà la confiança i l’amistat, fins al punt d’esdevenir un autèntic heroi.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Gúlliver al país de Lil·liput

19/01/2014

Un viatge màgic al país dels homes petits

per Josep Maria Viaplana

Vist al Festival FETEN de Gijón de 2013

Gulliver al país de Liliput és, sens dubte, un dels espectacles més reeixits de Centre de Titelles de Lleida pel que fa al públic infantil. Fa molts anys que es va crear, i la seva estètica i les ‘enganxadisses’ cançons que fan cantar al seu jove públic el fan especialment atractiu per a aquest. Ens conta la més coneguda i versionada de les històries del llibre ‘Els viatges de Gulliver‘ de Jonathan Swift: la seva estada al regne de Liliput, on uns diminuts personatges, els lil·liputencs, el troben després del naufragi del seu vaixell. Poc a poc, el jove  (abans hem vist com des de petit ser mariner era el seu somni) es guanya la confiança del rei i la resta d’habitants del país, i els ajuda a fer les paus amb els del país veí, fins que un dia decideix fer-se un vaixell i emprendre el viatge de tornada a casa.

La tècnica, de titelles de taula, amb l'estètica* que després s'ha consolidat en els espectacles posteriors de la companyia, està molt aconseguida, i no es limita a una espai concret (o sigui, la taula) sinó que ens presenta multitud d'espais que representen vaixells i racons del país de Liliput.

Una anècdota: la funció que vaig veure a FETEN va ser a les 22 hores, i la companyia em van manifestar hores abans la seva por per l’absència d’infants en la funció. La veritat és que se’n van sortir amb bona nota, i implicant de forma simpàtica als adults presents, van fer-nos cantar i participar a tots.

*De lo bonica que és l’estètica de l’espectacle, no cal que ho digui: ja teniu les fotografies i el vídeo per comprovar-ho.