Hamlet. Pau Carrió

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez, Pau Vinyals, Míriam Marcet
Escenografia:
Sebastià Brosa, Pau Carrió
Direcció:
Pau Carrió, Roger Peña
Adaptació:
Pau Carrió
Autoria:
William Shakespeare
Vestuari:
Silvia Delagneau
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Igor Pinto
Assesoria de moviment:
Anna Rubirola
Ajudantia de direcció:
Bernat Pons
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:

El gran antiheroi shakespearià arriba al Lliure per posar a prova, un cop més, la seva incontestable i contemporània profunditat humana. Sense Shakespeare no som res. Sense Hamlet, no som ningú. Dirigit per Pau Carrió.

Què ens passa? Per què aguantem la burla d’aquests temps, l’abús dels opressors, els insults dels superbs, l’amor menyspreat, la lentitud de la justícia, la poca vergonya del qui mana o la violència dels indignes contra el mèrit pacient? Cal desenterrar més actes corruptes? O encara queda terra que els tapi als nostres ulls? Ens calen proves més sòlides? És la consciència qui ens fa covards a tots i fa que els colors naturals de la nostra determinació es tornin pàl·lids sota l’ombra del pensament i que les grans causes i els objectius més elevats, amb tanta reflexió, es desviïn del camí i perdin el nom d’accions? La por ens frena? Som prínceps a Elsinor? Som o no som?
Som, potser parlo de la meva generació, conscients de la putrefacció del regne, de la corrupció dominant, sabem que es pot somriure i ser un canalla al mateix temps. Com en una presó, no trobem la sortida, i totes aquestes coses ens fa sentir indignats i desconcertats alhora. Ens preguntem què hem de fer. Voldríem articular respostes i accions encertades contra tot això. I quan ens aturem per estudiar com fer-ho, una vegada i una altra topem amb contradiccions que no sabem superar. No sabem resoldre amb determinació el nostre paper, perquè ja no ens creiem aquesta tragèdia de venjança. Som Hamlet.
Pau Carrió

Crítica: Hamlet. Pau Carrió

19/03/2016

Una espurna de fragilitat enmig d'un abocador pudent

per Jordi Bordes

Aquest Hamlet que catapulta, novament Pol López com a intèrpret i Pau Carrió com a director que sap adaptar amb criteri passa per totes les emocions de l'auca. Aborda, des d'un text desbrossat i en un espai un tant inhòspit (una fredor que insinua com podia ser el castell d'Elsinor per a un Hamlet orfe, desconsolat i solitari), la incomprensió del protagonista, que és vist per boig que cal protegir. Però també deixa preciosos detalls d'Ofèlia, Certrudis, Claudi i, fins i tot, Poloni. Rosencratz i Guilederstern estan ugats en un punt còmic i també, en certa manera, la fragilitat d'Horaci, l'únic supervivent, testimoni d'un odi castrador.

Abans d'estrenar ja no quedaven entrades lliures. Hi ha el compromís de tornar-ho a programar. Estigueu ben desperts perquè aquest Hamlet no deixa de ser tremendament fidel a l'original però està servit amb una estranya frescor, d'actors que trenquen la quarta paret i s'expressen fora del personatge amb un punt d'ironia. Res destorba. Pol López, sí, convenç amb una paleta d'emocions inacabable però és que també està moolt ben acompanyats per cada un dels membres del repartiment.

Trivial