Hate Radio

Teatre

informació obra


Com es gesta una massacre com la que va viure Ruanda l’any 1994? Us ho explica el director i autor suís Milo Rau, creador d’una nova forma de teatre polític que reconstrueix amb la màxima fidelitat moments clau de la història recent. És un retorn al teatre documental, que prova de pujar a escena moments conflictius de la història que ajuden a entendre la violència conseqüent.
Companyia:
International Institute of Political Murder
Autoria:
Milo Rau
Intèrprets:
Afazali Dewaele, Sébastien Foucault, Estelle Marion, Nancy Nkusi, Diogène Ntarindwa (Atome)
Adaptació:
Jens Dietrich, Milena Kipfmüller
Escenografia:
Anton Lukas
Vestuari:
Anton Lukas
So:
Jens Baudisch
Vídeo:
Marcel Bächtiger
Direcció:
Milo Rau
Producció:
Col·laboració de l'Institut Goethe de Bcn.
Sinopsi:

En el règim nazi, preparaven les deportacions de jueus amb la mateixa fredor i meticulositat que s’organitza un transport de mercaderies. De la mateixa manera, es pot preparar una matança com qui posa a punt una campanya publicitària. És el que feien als estudis de la Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTML). Aquesta ràdio ruandesa llançava a les ones missatges d’odi contra la minoria tutsi, i esdevenia així col·laboradora activa en la mort d’un milió de persones. Entre música pop i emissions esportives, la reconstrucció fidel d’una de les emissions us mostrarà com es pot passar d’una situació normal i corrent a la barbàrie o, el que és el mateix, d’una cançó de moda a la incitació a l’assassinat.

Un document escènic creat per l’International Institute of Political Murder, que en el passat ja van posar el focus en l’execució del dictador romanès Nicolaie Ceauşescu (Les últimes hores d’Elena i Nicolaie Ceauşescu) i, ara, acaben de portar a l’escenari els principals judicis polítics que ha viscut Rússia en l’última dècada, inclòs el de les Pussy Riot (Els judicis de Moscou). És teatre, però és cent per cent real.


Crítica: Hate Radio

18/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Eduard Molner

 

International Institute of Political Murder (IIPM) és una companyia de teatre i escola dramàtica amb seu a Berlín i Zurich, que en bona mesura recupera les fórmules del Teatre Document per tractar temes de l’actualitat política internacional, amb ànim de denúncia i sensibilització. Han tractat les darreres hores del dictador romanès Ceaucescu, o, més recentment ,el judici a les activistes russes del grup Pussy Riot.

Hate Ràdio escenifica unes hores de la programació de la Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTML), la ràdio ruandesa que va excitar la població d’origen hutu contra els tutsi, provocant un dels genocidis més bàrbars de la història contemporània de l’ humanitat. Es calcula que en quaranta dies varen morir un milió d’éssers humans a Ruanda. Si alguna cosa evidencia la peça teatral és el fet que en la formació de les voluntats polítiques, la cultura, la paraula, precedeix l’acció. Sense la feina sistemàtica i constant de propaganda d’aquesta ràdio difícilment el que va començar com una massacra més s’hagués elevat a la terrible condició de genocidi, amb voluntat de “solució final”, a l’estil d’altres èpoques.

Però amb la denúncia, amb el compromís, no n’hi ha prou. Si la companyia IIPM ha pogut recuperar aquestes fórmules és perquè vivim una represa del compromís polític en la nostra societat. Però l’art avança. Allò que era adient als anys trenta o seixanta del segle XX, avui pot resultar caduc. Vivim també una època d’obvietat en la manifestació artística. L’obvietat la tenim a la televisió. No ens cal al teatre; el teatre pot anar molt més enllà. Per saber-ho potser calien els experiments dels anys seixanta. Ara sabem que el teatre pot ser molt més profund, molt més punyent, molt més eficient, fins i tot en el seu compromís, si evoca més que explica, si empra els poderosos instruments de la metàfora, si fa, en definitiva, participar l’espectador, el seu bagatge i la seva intel·ligència per assolir la bellesa dels nostres temps.

Per tot plegat l’experiment és fallit, perquè s’adreça al públic amb el paquet complert. Una oferta d’emocions amb una tesi i la seva solució. Tanmateix la factura és impecable i els treball dels intèrprets excel·lent.