Iaia, memòria històrica

informació obra



Ajudantia de direcció:
Jordi Dueso, Susana Borderia, Jazmin Olave
Il·luminació:
Joan Grané
So:
Arnau Vidal
Escenografia:
Alba Valldaura
Intèrprets:
Alba Valldaura
Sinopsi:

Com som de resistents els humans, així ho demostren aquestes dones que encara viuen, desprès de gairebé un segle d’existència. Les dones que van viure la il·lusió d’un estat Republicà, que en poc temps es va convertir en una guerra civil, on amics, germans i cosins es barallaven entre sí.

Una guerra on l’horror, la repressió i l’infortuni acaben guanyant.

Una postguerra marcada per la fam, la por i la incultura. I finalment una vellesa en solitud o en una residència amb una pensió mísera. Amb ganes d’acabar la vida perquè ja no es vol donar més feina als fills.

Elles allà consumint-se a poc a poc, vivint hores, dies i mesos eterns, sense adonar-se que els nets, l’escolten i n’aprenen coses per un cordó umbilical invisible.

Un dia els nets s’aixequen contents perquè poden dir: avui la meva àvia ha fet cent anys!

L’Obra comença amb el personatge de la iaia, asseguda en un balancí, tot mantenint un diàleg amb un interlocutor imaginari, l’Oriol; l’infermer que té cura d’ella. Fent-li preguntes com; quan vindran els meus nets a veurem? Quan mengem? Perquè porto bolquers?

Ens anem situant en l’espai on es troba aquesta àvia i la seva solitud.

A poc a poc, aquesta àvia, va recordant passatges de la seva vida. L’actriu va assumint diferents rols de personatges que van sortint a partir d’aquests records.

Crítica: Iaia, memòria històrica

18/01/2017

... amb la memòria ben fresca

per Josep Maria Viaplana

L'Alba Valldaura, mare i pare d'aquest projecte alhora, ja em va agradar molt quan la vaig veure al 'Cabaret Victoria' de la mateixa Sala Fènix fa gairebé un any, i no em penso perdre la seva 'Mary Shelley' en el proper espectacle de la sala del Raval.

En aquest cas, signa guió i direcció, i si alguna cosa cal destacar és la prodigiosa interpretació del personatge de la Iaia, tan creïble que pot deixar-lo i reprendre'l en qualsevol (i en són uns quants) moment de la representació i en fraccions de segon, ens adonem que és ella, la Iaia, qui ens està parlant. La història és la d'aquesta dona normal i extraordinària alhora, com tantes altres del seu temps, criada a la república, atrapada en una guerra civil i posteriorment en la Barcelona sotmesa pel franquisme. Però no penseu que veurem un relat polític. Tot i no escatimar referències al moment general del país (impagable la interpretació de La Pasionaria), són les petites coses quotidianes d'un ésser anònim les que van dibuixant-nos el context: la seva primera feina, a la fàbrica de cartró, el record de la seva mare aragonesa, com va conèixer al seu Pep, els 4 fills fruit del matrimoni, i com es van veure allunyats mentre ell era a Alcañiz, pres de guerra, escrivint-se cartes, o fugint a l'exili francès...

L'Alba es val de tots els recursos possibles per a construir la història: dites populars i d'infants, cançons que li han quedat en el record, divertits moments de teatre d'objectes, d'ombres, disfressant-se en escena amb un simple llençol estès...

Tot perquè una octogenària (com a mínim) dona que viu sola a una residencia de la tercera edat ens expliqui,amb el cap ben clar, com va ser la seva vida, i com va trobar el coratge per tirar endavant.

Molt recomanable per a tots aquells/es que no han tingut contacte directe o indirecte amb la guerra i el franquisme, i molt especialment per als adolescents i joves. Conèixer la història no només ens ajuda a no repetir-la (que, vistos els temps que corren, em sembla una afirmació rebatible) sinó per a relativitzar tots els mals de què ens queixem. Veure com va tirar endavant una generació sense joventut ni estudis, i amb tot en contra, ens haurà de fer reflexionar.

No és estranya la predilecció dels responsables de la Sala Fènix, que la programen per tercer cop.


Trivial