Imperfect

Dansa | Familiar

informació obra



Autoria:
Sol Picó, La Baldufa
Companyia:
La Baldufa
Sinopsi:

En un moment de canvi social, de pors i d’incerteses pel futur que vindrà, tres cossos inexperts, imperfectes i amb mobilitat limitada, decideixen reinventar-se, jugar com a nens, i experimentar amb la dansa —un llenguatge completament nou per a ells. Són tres persones adultes, superant els seus límits i explorant les seves possibilitats. En una societat que imposa el que és idoni a cada edat, es pot aprendre a ballar als 50 anys? Un espectacle de reflexió vers les pròpies limitacions, de descoberta de la bellesa no convencional, i de recerca de les il·lusions.

Crítica: Imperfect

08/04/2022

Ballar malgrat tot els cossos

per Jordi Bordes

La companyia La Baldufa és valenta i aposta per sortir del seu lloc de confort d'adaptacions de contes infantils. És la seva manera de créixer i de reivindicar el teatre familiar més enllà d'un àmbit massa acotat a l'etiqueta. El Bye bye, Confetti del circ ja va ser una experiència notable. Cal tenir en compte que La Baldufa també sap trobar còmplices que els portin a bon port. En aquest sentit, la col·laboració de Sol Picó ha estat més que determinant. Perquè la ballarina i coreògrafa (que tot just s'ha estrenat amb una peça de perfil molt més familair amb edui Pricas, Dansa per tutti) els ha plantejat untipus de moviment, i un tul que estilitza, i dona un aire prou solvent a uns cossos que sempre s'han mogut però mai havien ballat. El titol, Imperfect, no enganya però més que una limitació esdevé tot un cant a balla,r a expressar-se sense por i a connectar amb les eines que la vida ofereix.

Sol Picó, a més, ha jugat amb ells i ha inclòs el seu joc en la improvisacio a la sala d'assaig (com ara, en l'escena de la jaqueta). Es nota un treball notable dels actors per preparar el cos per a la dansa i també una escolta sensible de la coreògrafa que ha sabut trobar integrar a l'Imperfect tot allò que li anés a favor i amb la millor de la compostura. És tota una aventura que, possiblement s'extralimita a les franges famliars. De fet això ja és un fet habitual (perquè les companyies de teatre per a ttos els públics també volen seduir pares tiets i àvies!)