Informe per a una acadèmia

Teatre

informació obra


Autoria:
Franz Kafka
Traducció:
Ivan Benet
Direcció:
Xavier Ricart i Ivan Benet
Intèrprets:
Ivan Benet
Escenografia:
Jordi Queralt
Composició musical:
Silvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
Gatcapat, SL, Temporada Alta 2013
Sinopsi:

Cinc anys enrere, Peter el Roig era un simi. I ara, sorprenentment, ja és un home. La comunitat científica se’n fa creus, però ell vol explicar-nos què era i què és. I per què vol dedicar-se al music-hall, el seu futur entre els homes. Ivan Benet, actor fidel a Temporada Alta (European House, El quadern gris, Qui té por de Virginia Woolf?, American Buffalo, etc.), fa front al seu projecte més personal dotant de presència corpòria al personatge inventat per Kafka durant la Primera Guerra Mundial. Sonarà la veu profunda i la música de Sílvia Pérez Cruz, creada expressament per aquesta funció. Un gran text per a un dels millors actors de la seva generació.

Premi de la Crítica a l'actor principal (Ivan Benet). Premi de la crítica a l'espai escènic (Jordi Queralt)

Crítica: Informe per a una acadèmia

09/05/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Toni Polo

Un mico donant una conferència davant d’il·lustres acadèmics. Tota una metàfora. O una ironia. O una crítica ferotge que va escriure Kafka en forma de monòleg el 1917. Gairebé un segle després, és Ivan Benet qui ens relata les emocions i els sentiments de Peter el Roig, un simi capturat en la Costa d’Or quan corria a beure aigua. Cinc anys més tard, buscant una sortida a la seva situació, ha esdevingut tot un home, intel·ligent i elegant.

Allunyat de la llibertat salvatge (total, autèntica) de la seva vida simiesca, Peter haurà d’escollir entre la sortida o la “llibertat” (entre cometes perquè parla de la llibertat humana, concepte que no li acaba de quadrar). Tria, doncs, la sortida, que passava per imitar els humans. A poc a poc, des de beure d’una botella o fumar en pipa fins a parlar, llegir, pensar i fer encaixades de mans, el simi es va allunyant de la seva natura animal (lliure?) per “assolir l’educació mitjana d’un europeu”. I arribar a la conclusió (una de les infinites a les quals podem arribar) de que “per mostrar la veritat cal espolsar-se les bones maneres”.

Tot , en el muntatge, és captivador: des dels jocs de llums i la genial escenografia, composada per taulons de fusta pels quals es passeja el conferenciant i, obrint trapes, construeix la gàbia en la qual va viatjar, ens dóna lliçons en una pissarra, actua en un espectacle de varietés (sempre millor opció que acabar en un zoo)... Des de l’escenografia, dic, fins a la interpretació del codirector, traductor i actor de l’obra, Ivan Benet. Des del principi deixa anar gestos simiescos, imperceptibles, potser: un braç que es gronxa, un nas que olora, una boca que s’obra un gra massa, sense perdre l’elegància ni la intel·ligència que ha adquirit en un lustre. Després es deixa portar per rampells totalment simiescos quan rememora la seva metamorfosi. Llavors se sent la veu de la Sílvia Pérez Cruz que ens canta en alemany i, com qui diu, a cau d’orella. I ens atrapa, esclar. Com tota l’obra.