Tornar a l’essència, aconseguir la profunditat del ball sense artifici. Puresa —com el blanc del seu vestit— inspirada pel diàleg amb la guitarra de Rafael Riqueni. Una conversa íntima, poètica, tendra i surrealista entre la música i el cos. Una simbiosi absoluta entre el músic i la bailaora. Amb aquesta peça, Rocío Molina, ballarina flamenca reconeguda internacionalment, inicia la seva Trilogía sobre la guitarra. La passada edició del Festival ja vam gaudir de la seva continuació, Al Fondo Riela (Lo otro del Uno). Tan trencador com profundament arrelat als seus orígens.
Encara no hi ha crítiques publicades