Interior noche

Nous formats

informació obra


Autoria:
Serrucho: Ana Cortés, Raúl Alaejos i Paadín
Sinopsi:

Entrem a l’espai com qui va de campaments de nit, amb els frontals posats i encesos. La nostra és l’única llum que il·lumina l’escena. Feta de tants focos com perspectives, allò que veiem (en solitari o col·laborant les unes amb les altres), és i serà sempre parcial. 

Un cop ens acostumem a aquesta manera de mirar, apareixerà davant nostre un càmping també parcial, a mig fer: un parell de cadiretes plegables, potser un foc de gas i enmig de tot això un remolc-tenda model Apache, original dels anys setanta: Ni mejor, ni peor, ¡el primero! 

Espectacle de teatre amb objectes, Interior Noche fa servir la referència a allò campestre per plantejar-nos un joc de temporalitats impossible. S’hi barregen, entre altres, el temps escènic (la peça dura el que dura, i està estructurada en diferents escenes i imatges plàstiques pensades des del ritme) i el temps social (per exemple, remetent-nos a un espai que relacionem amb les vacances, amb l’acció de ‘deixar passar el temps’). 

Defensant la contemplació com a acte polític de resistència, Serrucho ens ofereix un taller pràctic d’observació lenta, i una dramatúrgia feta de situacions i acudits visuals que posen al descobert l’absurda obsessió amb l’eficiència d’aquest nostre capitalisme histèric. El món high-tech del càmping contemporani, en aquest sentit, esdevé aquí un pou d’exemples paradigmàtics i sovint hilarants de com el sistema ha anat envaint tots els aspectes de la nostra vida per servir els seus interessos. Un altre temps en joc: el que és or, diners, privilegi. 

Escenificada per un paisatge viu, surrealista i en transformació permanent, Interior Noche sublima el món ’Quechua’ mitjançant una estètica volgudament cutre i analògica, fent perdre el temps a objectes dissenyats sota el mantra de l’eficiència. Celebrant-ne la ineficàcia com la reconquesta d’un temps perdut, allò que il·luminem amb els frontals pot esdevenir una mica com un mirall i ens pot fer somriure davant la nostra pròpia desgràcia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Interior noche

04/10/2022

Entranyable caravana als turons de Kansas

per Jordi Bordes

Els Serrucho sintonitzen amb la calma enganxifosa del Dust in the wind dels Kansas. Aquella sensació de viure un moment íntim amb els col·legues, compartint la incomoditat del càmping gas, el muntatge de la caravana i l'angúnia que no es arribin uns veïns a la parcel·la del costat amb la música makinera a tot drap. El públic és el responsable de la il·luminació puntualment perquè els seus frontals serveixen per accedir a l'espai (entre els magatzems de l'ESCAC ) i també per anar descobrint quins elements hi ha a l'escenari i com es van desplegant.

Aquesta colla, que desmunta la caravana dels pares (perquè és d'una generació anterior a les cadires Kechua), ho fa mecànicament. Sense donar-li gaire importància. Volen recuperar espais de llibertat i d'intimitat dins de la tenda cantant allargant les notes i acompanyant-li d'un puntejat de guitarra i d'un trombó de bares que improvisa segones veus. És una mena de paradís que coincidiria prou amb el que imaginen els de Monte Isla i la seva nit estrellada d'Allí donde no estamos o aquella excursió dels de La vurgueria (Snorkel).

Hi ha una connexió hippie, sense necessitat de compartir el fum característic d'aquell tabac que va rulant. No tenen cap necessitat de transmutar-se en hipsters. El seu món, amb gotes de surrealisme, com la capalina que escup aigua similar al paraigua que esquitxava aigua com si fos una regadora a pressió de Los excéntricos (The melting poutpurri). Parlar d'una vetllada sota els estels, d'un foc de camp i d'acompanyaments de guitarra és tant modernament rabiós com la fosforescència coreogràfica més radical. I, si em deixeu triar, em quedaria molt tranquil assegut a terra i fent un tè amb aquests compis i no tant amb la parella d'avis britànics (o són noruecs de l'Adrian Schvarzstein amb Sweet home on wheels) ni els que converrteixen en llit nupcia el seient del darrere d'un Simca 1000 (Nest). Fora de l'espai urbà, la vulnerabilitat de l'excursionista és similar a la d'un espectador en un festivat de noves tendències...