Issue de Secours

Ara són 7 i surten de la Llar d’avis del Carme de Tàrrega juganerament desorientats caminant carrer amunt, carrer avall amb la seva safata amb el menjar. No és ben bé fins que hem fet tres quarts de volta a la Plaça del Carme que decideixen aturar-se “provisionalment” (i deixar de marejar la marabunta de gent que corre al seu darrere) per, novament, repetir la fórmula de l’èxit que hem vist en les dues primeres peces de la trilogia (‘Le Nid’ i ‘L’envol’). Es presenten un a un, destaquen les seves habilitats, comparteixen records d’infantesa... i fan ressonar en veu alta les reflexions i consells de qui ja sap de què va la vida i convé escoltar per aprendre’n tot el que es pugui. “Tinc més temps i menys temps al mateix temps” diu un, “Abans pensava que els adults ho sabien tot, ara penso que els nens saben l’essencial” diu un altre, “Cada dia estic més vella, però cada dia em sento més jove”, diu una tercera. I també: “Cal gaudir!” Així que, cansats de sentir-se tancats i fer sempre el mateix, dia rere dia, decideixen muntar unes barricades i fer la revolució de la vellesa. ‘Issue de secours’ (Sortida d’emergència) és la via que troben aquesta colla de persones grans per sobreviure feliçment els últims anys de la seva vida i, armats d’arguments, emprenen la fuga assaborint la llibertat. Finalment. Dansen al vent. Parlen de cor. Els brillen els ulls. Són alegria. Passa un àngel a FiraTàrrega. De llàgrima.

Final de la trilogia de la companyia francesa que tanta felicitat ha donat en l'edició actual de Fira Tàrrega. Després del naixement i desenvolupament explicat a Le nid; i l'emancipació i l'entrada a la vida adulta de L'envol. Segueix la història còmica i dramàtica de les etapes de la vida, en aquesta ocasió amb actors i actrius madurs, i que es clou amb una crida a posar en valor l'experiència, el treball, les expectatives i l'energia que la gent gran continua tenint més enllà del moment de la jubilació. L'estructura de l'obra és, com en la segona part dels joves, un recorregut de carrer que passa per tres escenes principals. També com en aquell cas, el currículum vital de cadascú té presència en el traçat dels personatges; però és novament la idea d'esperança la que sobrevola tota la funció. Ha resultat meravellós, en les oportunitats que una Fira com aquesta dona, descobrir entre el públic als actors i ballarins de les altres dues parts de la producció, com si es tractés d'un repàs que els joves feien de la lliçó: la presència física, element fonamental per a mantenir l'atenció del públic; la polivalència, que els permet ballar, cantar i explicar històries amb la mateixa solvència; la confiança en les relacions que s'estableixen amb el públic, àvid de passar una bona estona; la determinació a fer-ho a través de la reflexió social; i la pertinença inqüestionada a un model de teatre participatiu, que ocupa l'espai amb els problemes que interessen a la gent i que deixen molt clar, com es fa a Tàrrega, que no pensen abandonar-los.

Sí, és possible. La companyia Adhok ho ha demostrat. Es pot tenir un discurs potent i empàtic amb una peça de carrer itinerant. Perquè es treballa amb uns actors amb una forta implicació, que es transmuten amb uns avis de residència que comencen arrossegant els peus i que acabaran fugint de les dietes sense sal i l'aigua insípida. Perquè buscaran (com qui fa una enquesta de feina) una fill que els apadrini i els aculli a casa seva (és ben casual que fa pocs dies, Pavlovsky també es presentés com al progenitor adoptat per la pianista Bárbara Granados a Qué fue de Pavlosky). Que es comprovi una jerarquia dins del grup. Quem finalment, decideixin revoltar-se i acabar amb la vida adormida. Prefereixen arriscarse els últims dies a una voràgine d'aventura. Amb un to insolentment divertit similar a la novel·la L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra.La companyia Adhok ha estat la triomfadora als carrer de Tàrrega aquesta edició. Perquè han triomfat les tres obres (ben poc habitual que una formació compti amb tres títols a Tàrrega!). L'Envol i Le Nid han estat les altres dues propostes. Perquè han triomfat tant? Perquè treballen un teatre molt pròxim, accessible a a tothom (no només perquè es faci al carrer) amb uns actors que transmeten des d'un drama (que resulta còmic per al públic i, puntualment que els atrapa un gest tendre, que els fa entranyablament fràgils). Perquè les seves accions es desenvolupen constantment, amb una itinerància que vola (fins i tot en les accions d'aquests avis). Una màquina perfecta, que aporta frescor, veritat, humor, i tendresa a mans plenes.