Issue de Secours

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Patrick Dordoigne, Claudette Walker, Françoise Loreau, Christiane Gras, Irène Palko, Guy Delamarche, Dominique Langlais
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

Al fil dels segles i dels darrers decennis, les fronteres entre la infància, l’adolescència, l’edat adulta i la vellesa no han parat de desplaçar-se. Amb una llarga trajectòria de 30 anys en el món de la dansa i les arts de carrer, Doriane Moretus i Patrick Dordoigne, ens ofereixen una trilogia d’espectacles que reflexionen sobre la infancia, la joventut i la vellesa. Un projecte que es va iniciar el 2012 amb Échappées Belles, que es demana què vol dir envellir i que va merèixer el 2013 el Prix SACD des Arts de la Rue. Amb Immortels (2016) aprofundeixen en aquesta exploració sobre la condició humana amb un díptic d’espectacles que es pregunten què vol dir ser jove, avui. Us presentem aquestes tres peces, per primer cop juntes, a FiraTàrrega 2018.
Què vol dir envellir? En l’espai d’un segle, l’esperança de vida s’ha allargat 30 anys. Però, més enllà dels marcadors biològics, què vol dir ser vell? Set actors entre 60 i 80 anys ens ofereixen una peça itinerant de teatre i dansa, de dimensió poètica, no narrativa i concebuda per al carrer, que posa en evidència la nostra percepció de la vellesa, les pors que vehicula i els tresors que amaga. Un fresc teatral i coreogràfic que juga i s’integra en el teixit urbà, amb les seves limitacions i els seus avantatges arquitectònics, els seus usos, els seus perills i el seu espai de visibilitat social, per posar el focus sobre l’envelliment.

Crítica: Issue de Secours

09/09/2018

Es pot transmetre missatges potents des d'una comèdia itinerant

per Jordi Bordes

Sí, és possible. La companyia Adhok ho ha demostrat. Es pot tenir un discurs potent i empàtic amb una peça de carrer itinerant. Perquè es treballa amb uns actors amb una forta implicació, que es transmuten amb uns avis de residència que comencen arrossegant els peus i que acabaran fugint de les dietes sense sal i l'aigua insípida. Perquè buscaran (com qui fa una enquesta de feina) una fill que els apadrini i els aculli a casa seva (és ben casual que fa pocs dies, Pavlovsky també es presentés com al progenitor adoptat per la pianista Bárbara Granados a Qué fue de Pavlosky). Que es comprovi una jerarquia dins del grup. Quem finalment, decideixin revoltar-se i acabar amb la vida adormida. Prefereixen arriscarse els últims dies a una voràgine d'aventura. Amb un to insolentment divertit similar a la novel·la L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra.

La companyia Adhok ha estat la triomfadora als carrer de Tàrrega aquesta edició. Perquè han triomfat les tres obres (ben poc habitual que una formació compti amb tres títols a Tàrrega!). L'Envol i Le Nid han estat les altres dues propostes. Perquè han triomfat tant? Perquè treballen un teatre molt pròxim, accessible a a tothom (no només perquè es faci al carrer) amb uns actors que transmeten des d'un drama (que resulta còmic per al públic i, puntualment que els atrapa un gest tendre, que els fa entranyablament fràgils). Perquè les seves accions es desenvolupen constantment, amb una itinerància que vola (fins i tot en les accions d'aquests avis). Una màquina perfecta, que aporta frescor, veritat, humor, i tendresa a mans plenes.