Podria dir-se que és la primera cita d’una parella, tot i que ningú ho afirmaria amb contundència. Els seus noms varien, les seves professions no queden clares, hi ha una familiaritat estranya impròpia d’aquestes trobades i la conversa va a la deriva intentant trobar un port que els pugui salvar. Tot i això, ell i ella seguiran. Seguiran fins al final.
Obra de microteatre. Inscrita en el #-Girapíndoles que aquests dies passa per 4 sales de Barcelona.
Sembla mentida que en 15 minuts es puguin dir tantes coses sobre un tema tan delicat com la relació de parella, i que passin tantes coses. Assistim a l'intent de salvar una parella i alhora al primer encontre d'una cita a cegues. A confessions inimaginables, que en alguns moments no sabem ben bé si són fruit d'un joc teatral 'amateur' o d'una descarnada veritat que els personatges s'havien empassat, però que lluita per sortir. Les relacions que no funcionen, l'esperança de trobar alguna cosa que ens torni a donar la vida a través de l'altre. Sí, tot això i alguna cosa que em deixo.
La Lara Díez, que porta ja una bona carrera (juntament amb la teatral i televisiva) en això dels 'curts' de teatre, com ara 'Notícies del futur' del Píndoles del 2016, o el 'amor.com' als Microteatres Barcelona de fa un més d'un any, aixeca el llistó, i encara que la versemblança i el desvergonyiment de les situacions que planteja ens arrenquin algun somriure, en realitat ens identifica en l'etern tema de l'amor i el desamor. Signa el text, la direcció i la interpretació esplèndida (i s'ha de dir, igual de bona de l'Ivan Padilla) en un entorn que pensaven que seria un obstacle (la terrassa de la Nau Ivanow) però que el seu ofici han convertit en avantatge, forçant-los a deixar un to massa intimista, i provocar-nos aquella petita vergonya culpable d'entrar sense permís en la intimitat d'una parella sincerant-se a casa.
Un resultat molt reeixit, que sorprèn de principi a fi.