Juana Inés

Teatre | Nous formats

informació obra



Composició musical:
Adolphe Adam
Coreografia:
Jean Coralli
Sinopsi:

Teatro Estudio TEES i Teatro Nómada de Jalico  (Mèxic) preparen un muntatge en què retraten la situaciñó d'indefensió de la dona. La investigació, que ja sha fet amb les dones de Jalisco, ara també es reproduirà amb la situació de les dones, a Barcelona.

La Sala Atrium i la Nau Ivanow organitzen novament el cicle DespertaLAB, amb la intenció de donar suport a creadors amb la necessitat d'investigar nous llenguatges. El programa,encara per concretar a hores d'ara, es desenvoluparà del 7 de juny al 30 de juliol i estarà integrat per tres produccions catalanes i una altra vinguda de Mèxic.

Crítica: Juana Inés

14/07/2017

Compromís i denuncia actuals des del Segle d’Or

per Iolanda G. Madariaga

Fora de la programació del Grec, també tenim la possibilitat d’assistir a bons espectacles internacionals. És el cas de Juana Inés, paràfrasis de sí misma, un espectacle creat a la Nau Ivanov i estrenat a l’Atrium. El projecte va ser guanyador de la primera convocatòria (2016) de creació internacional del DespertaLab que convoquen la sala barcelonina i la factoria de creació escènica. Els mexicans han fet baixar del prestatge daurat de la literatura hispanoamericana una de les seves representants més genuïnes. No és tracta, però, de la posada en escena d’una obra de la seva extensa producció. D’una banda, hi ha l’atracció per la persona que va enlluernar els més grans escriptors i intel·lectuals del Segle d’Or i el  seu afany de coneixement. Són molts dels més prestigiosos hispanistes en afirmar que Sor Juana Inés de la Cruz va prendre el hàbits de l’ordre de Sant Jeroni per poder dur a terme la seva recerca intel·lectual, lligada a la vocació per les lletres. La defensa del seu dret com a dona a rebre formació, la converteix en una precursora en la reivindicació dels drets de les dones. D’altra banda hi ha la necessitat de parlar del feminicidi com a xacra social. Un tema que a proposta de l’actriu Karla Constantini, en fan bandera. De tot plegat en resulta un espectacle multidisciplinar, valent en la seva concepció i arriscat pel que fa a la forma, que es construeix amb textos de l’autora. A escena veiem una fabulació de la vida de la monja que es lliga extraordinàriament amb la realitat més actual. Es tracta d’un espectacle d’una estranya estètica barroca de clarobscurs molt marcats, però també d’una extrema senzillesa escenogràfica. Malgrat això, es creen imatges molt potents recreant un extens imaginari que va del més culte al més popular. Només dues actrius i dos actors a escena que intercanvien els papers o desdoblen un personatge, servint-nos aquest món fora del temps amb la forta voluntat de denunciar una realitat que traspassa fronteres. La densitat del relat, sense seguir una línia recta, deixa espai també per algun somriure davant subtils ironies. Així com la finesa de dir en català alguns versos de l’autora en una encertada imatge de l’actriu María Balam sota la dutxa. No és l’única... N’hi ha moltes que quedaran gravades a les nostres retines. S’ha de veure com una convençuda i convincent denuncia esdevé una equilibrada construcció de delicada bellesa. Tan de bo, tinguin a Mèxic l’èxit que mereixen i la seva denúncia -parafrasejant el seu director, Fernando Sakanassi- “deixi d’estar de moda”. De moment seran a l’Atrium fins el proper diumenge.