Jugant amb la màgia

Teatre | Nous formats

informació obra



Direcció:
Ferran Madico
Intèrprets:
Esperança Crespi (partner), Francesc Cuéllar
So:
Jordi Bonet
Il·luminació:
Albert Julve
Vídeo:
Marc Lleixà
Escenografia:
Hausson
Autoria:
Silvia Ferrando
Sinopsi:

La màgia és un joc?  Els jocs poden ser màgics?

Aquestes són algunes de les preguntes que us plantejareu en el nou espectacle d’en Hausson, Jugant amb la Màgia.

En què es poden transformar jocs tan populars com el dòmino, el billar, el parxís, el cub Rubik, la ruleta, els daus, el Black Jack o el bingo... a les mans d'un mag?

Les respostes les trobareu a Jugant amb la Màgia, un espectacle on els jocs prenen el protagonisme per esdevenir els actors principals d’un gran muntatge màgic on la realitat supera la ficció. O potser és la ficció que supera la realitat?

Imagineu-vos en Hausson jugant al billar, intentant resoldre un cub Rubik o fent un bingo amb tot el públic... Una experiència que només viuran els espectadors que vinguin a gaudir de l’espectacle i a compartir els jocs que proposarà el Mag.

Jugant amb la Màgia s’hi despleguen efectes de tota mena, des de la clàssica màgia de saló, les grans il·lusions i fins un sorprenent repertori de números de manipulació (l’especialitat d’en Hausson), molts d’ells inèdits fins avui.

En resum, Jugant amb la Màgia us ofereix tot un seguit de vivències extraordinàries, en les quals el públic i el mag es converteixen en insòlits i fantàstics companys de jocs...

Crítica: Jugant amb la màgia

14/12/2017

Hausson, com si fos el Roger Moore català de la màgia

per Jordi Bordes

El mag Hausson presenta un nou desplegament que combina la seva preciosa manipulació amb els números de grans efectes. Ho fa de la mà de Ferran Madico a la direcció. Evidentment, qui marca els tempos i l'ordre de la màgia és Hausson. Però Madico li ha donat una divertida pàtina de lluita de misèria de les dues partenaires que l'acompanyen. Competeixen per agradar-lo. I ell es deixa estimar, seductor. Ara, aquell Hausson fi, de gran habilitat en el joc de la manipulació amb les cartes, les anelles, les monedes i les pilotes, també es descobreix galant, es deixa estimar i no es despentina com el Roger Moore en el seu rol de 007, sempre enmig del luxe i les partides a la ruleta americana. El mag sap combina molt bé els jocs per poder lluir (i no cansar) amb el joc d’aparició i desaparició d’elements, amb els de participació (sempre amb un respecte molt distingit) del públic.

El leitmotif d'aquest espectacle són els jocs de l'atzar. S'utilitzen sovint coma pretext (com a tapa per encongir una partenaire, per encaixar-la dins d'un cub de rubick o per partir el mag en dos. S'arracona el tòpic del whisky, el fum i la violència, tant habitual en les pel·lícules de jugadors que passen de dominar el joc del baccara a oferir les claus del cotxe esposrtiu com a aval pels deutes.  La màgia és, en realitat, l’art de donar el destí, d’encertar el futur, en certa manera. El desig més confessable de tot jugador de timbes és poder saber quines cartes té l'altre per saber si pot doblar l'aposta. Hausson dobla i sempre guanya.  I les partenaires lluitant, divertidament a la seva esquena. Exquisit i divertit, bona combinació.

Trivial