Killer

Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Guillem Clua
Composició musical:
Xavier Mestres
Direcció:
Joan Maria Segura
Intèrprets:
Xavier Mestres, Roger Conesa (clarinet, guitarra, percussió i veu), Xavi Sánchez (contrabaix i veu), Tomás Alcaide (piano i violí)
Vestuari:
Paloma Arza
Il·luminació:
Sylvia Kuchinov
So:
Climent Montserrat
Vídeo:
Alfonso Ferri (projeccions)
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Killer explica la història de Pau Moira, un enterramorts que guarda un terrible secret... Coneixem Pau Moira quan seu al banc dels acusats. Tothom l’assenyala com l’assassí en sèrie més letal que ha existit mai, i n’hi ha que demanen fins i tot la pena de mort. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que una dona l’estimi amb tantes forces i defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical?

Crítica: Killer

06/02/2014

Un monòleg musical ple d'humor que reobre el debat sobre la pena de mort

per Toni Polo

“Sóc Pau Moira i sóc el pitjor assassí de la història, mateu-me, si us plau, traieu-me de la societat perquè sóc una mala persona”. Ve a ser l’inici d’aquest thriller musical per a un actor i tres músics (integrats en l’escena), del dramaturg Guillem Clua. L’obra, des de la concepció fins a la posada en escena, és tot un repte, tant per al seu autor com per al responsable de la música i actor únic, Xavier Mestres, com per al director, Joan Maria Segura. És un monòleg musical. “Coneixem bé l’escena de Londres i de Nova York i l’actualitat del gènere musical, i no hem vist res de semblant”, deia Clua, qui ha viscut als Estats Units, on ha estrenat més obres que a casa seva.

Després de la confessió del protagonista, l’obra repassa la vida del tal Moira, un ésser, en aparença, que cal exterminar. Els flashbacks ens porten a fer un repàs de la seva vida. És enterramorts (un tipus com aquest difícilment seria banquer, per exemple), parla amb els morts, no té amics... Té una relació molt íntima amb la mort. S’ha carregat 157 persones! I entre aquestes, la Jana, l’amor platònic de la seva vida, la víctima que el fa entregar-se a la policia.

En certs aspectes, Moira es pot comparar als personatges de Thomas Bernhardt, però és molt més proper, molt més humà. La gent el troba més familiar, tot i les circumstàncies. I l’humor acaba de desdramatitzar-lo, en aquest sentit. És tot un psicothriller carregat d’humor negre, d’intriga i de sorpreses que capgiren constantment les reflexions que pugui fer l’espectador. En equilibri entre comèdia i tragèdia, hi ha moments de llagrimeta, de riure i, sobretot, de reflexió. El debat sobre la pena de mort està servit, desdramatitzant la mort, perdent-li una mica el respecte.