KYLA (fredor)

Teatre

informació obra


La trajectòria de Lars Norén com a autor és molt prolífica, i tot i que la seva obra també inclou poesia i novel·les, des dels anys 80 Lars Norén es dedica quasi exclusivament a la dramatúrgia. Ha escrit per a l’escena, així com també per a la ràdio i la televisió, abarcant des del drama familiar a les obres de problemàtica social, fins al teatre infantil. Considerat per a molts l’autor suec més important del nostre temps, i representat arreu del món, també se l'identifica junt amb Strindberg i Bergman, com a un artista que transmet la quinta essència del caràcter suec. Actualment és director artístic del Folkteatern de Göteborg.
Traducció:
Adrian Devant
Direcció:
Adrian Devant
Autoria:
Lars Norén
Il·luminació:
Roger Blasco
So:
Roger Blasco
Escenografia:
Sergio-Albio González
Vestuari:
Aurèlia Úbeda
Producció:
Adrian Devant i AIET
Intèrprets:
Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya, Junyi Sun
Sinopsi:

Tres nois es troben al bosc per a beure cervesa i parlar de la seva Suècia i de com la immigració l’està canviant.

Llavors arriba un company de classe d’orígen asiàtic. La violència latent aflorarà mentre s’enfronten els valors de la Suècia modèlica amb la intolerància, els prejudicis, i la frustració.

Premi de la critica 2014 en la categoria de revelació al repartiment (Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun)

Crítica: KYLA (fredor)

26/03/2014

Implacable viatge a l'infern dels països del fred

per Jordi Bordes

Lars Norén torna a Barcelona. Si a 20 de novembre ja va mostrar un terrible Sebastian Bosse, moments abans d'intentar de provocar una sagnia al seu antic institut (Atrium, 2012), ara torna a presentar uns personatges que repudien l'educació perquè el consideren un centre d'amansiment. L'orgull nacional es rebel·la a què se'ls hi posin límits. La lluita de poder i dialèctica entre els tres col·legues de cervesa es fa més complexa quan entra el quart personatge, al que esperaven per atonyinar-lo, només pel fet de ser un noi adoptat coreà. Però ell no és una víctima fràgil, prova de combatre amb la paraula, fins que pot. En aquesta bonica Suècia de postal, amb un sol que llueix i dóna escalf al bosc, apareix la part més fosca i violenta. Els uns pegaran per orgull, els altres per milhomes i un tercer forçat a intervenir-hi. Ningú és innocent. El telèfon mòbil no para de sonar però cap familiar sembla que olori el perill. Cadascú vol contribuir a fer una socetat millor, però parlen de dues estampes antagòniques, irreconciliables. En la que una haurà de vèncer l'altra. En la que una morirà, a peus de l'altra. Molt bon treball actoral. Cop de puny a l'estòmac que convida a fer conversa, sortint del teatre. Hi vagin.