Tres nois es troben al bosc per a beure cervesa i parlar de la seva Suècia i de com la immigració l’està canviant.
Llavors arriba un company de classe d’orígen asiàtic. La violència latent aflorarà mentre s’enfronten els valors de la Suècia modèlica amb la intolerància, els prejudicis, i la frustració.
Premi de la critica 2014 en la categoria de revelació al repartiment (Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun)
Un cop de puny directe a l'estómac, això és Kyla (Fredor). Un espectacle que ens situa davant un tros de realitat tan nua i cruel que espanta, un violent toc d'atenció per a consciències adormides. Lars Norén és el dramaturg suec actual més conegut en les nostres latituds. Polèmic i aspre, els seus textos són de difícil plasmació escènica. Adrià Devant, com a traductor i director, ha fet una gran feina per fer-nos arribar aquest drama de personatges que, malgrat que l'obra compti més d'una dècada, ens són molt (massa) propers. Tres nois es reuneixen en un bosc per prendre cervesa. Aviat entendrem que són un clar producte suburbial; famílies trencades, escassos recursos econòmics i fracàs escolar es barregen amb un sentiment desesperat de pertinença a un grup: són suecs. Aquest sentiment estructura el seu paupèrrim pensament ideològic i totes les seves aspiracions. El seu discurs xenòfob i violent deixa veure les esquerdes del modèlic "estat del benestar" suec. Un company d'institut d'origen coreà arriba de camí a la seva festa de graduació. La intolerància, la frustració i els perjudicis es fan del tot patents. Adrià Devant en situa al bell mig del drama en un escenari buit, la resta és obra de les quatre magnífiques interpretacions (Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun) que van tensant les cordes sense descans fins portar-nos a l'esglai. Poques vegades una ficció és tan colpidorament real. La grandesa d'aquest espectacle rau en la seva cruesa: no es justifica als personatges però tampoc se'ls jutja.