KYLA (fredor)

Teatre

informació obra


La trajectòria de Lars Norén com a autor és molt prolífica, i tot i que la seva obra també inclou poesia i novel·les, des dels anys 80 Lars Norén es dedica quasi exclusivament a la dramatúrgia. Ha escrit per a l’escena, així com també per a la ràdio i la televisió, abarcant des del drama familiar a les obres de problemàtica social, fins al teatre infantil. Considerat per a molts l’autor suec més important del nostre temps, i representat arreu del món, també se l'identifica junt amb Strindberg i Bergman, com a un artista que transmet la quinta essència del caràcter suec. Actualment és director artístic del Folkteatern de Göteborg.
Traducció:
Adrian Devant
Direcció:
Adrian Devant
Autoria:
Lars Norén
Il·luminació:
Roger Blasco
So:
Roger Blasco
Escenografia:
Sergio-Albio González
Vestuari:
Aurèlia Úbeda
Producció:
Adrian Devant i AIET
Intèrprets:
Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya, Junyi Sun
Sinopsi:

Tres nois es troben al bosc per a beure cervesa i parlar de la seva Suècia i de com la immigració l’està canviant.

Llavors arriba un company de classe d’orígen asiàtic. La violència latent aflorarà mentre s’enfronten els valors de la Suècia modèlica amb la intolerància, els prejudicis, i la frustració.

Premi de la critica 2014 en la categoria de revelació al repartiment (Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun)

Crítica: KYLA (fredor)

12/03/2014

Una de 'skins'

per Víctor Giralt

Lars Norén passa per ser un dels dramaturgs més notables de l’escena sueca, amb una extensa producció, també en el camp dels guions. Tanmateix ‘Kyla’ no em sembla res de l’altre món. En temps real, l’obra traça una historieta força tòpica sobre tres joves suecs ultres que passen l’estona en un bosc de la perifèria urbana i acaben apallissant un company de classe d’origen coreà. Tot i algun diàleg amb espurnes de lucidesa, els personatges són estereotipats i la trama s’esmuny cap a un final previsible. Ignoro si, en el seu moment, el 2003,  va acomplir certa funció de catarsi. Dubto, en tot cas, que ningú no hagués ja llegit o vist a la pantalla un relat similar.

Per contra, trenco una llança per l’ esforçat treball dels joves intèrprets (destacaria, potser, Marc Naya modelant l’expressió facial) que ha dirigit Adrian Devant.