La autora de Las meninas

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carmen Machi, Mireia Aixalà, Francisco Reyes
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Paco Azorín
Vídeo:
Pedro Chamizo
Vestuari:
Ikerne Giménez
So:
Luis Miguel Cobo
Composició musical:
Luis Miguel Cobo
Ajudantia de direcció:
Ramon Paso
Producció:
Focus, Centro Dramático Nacional (CDN) – INAEM
Autoria:
Marc Rosich, Oriol Genís
Sinopsi:

En un futur no gaire llunyà la crisi financera que sacseja obliga l'Estat espanyol a desprendre's del seu patrimoni artístic. Davant la possibilitat de la venda de Las meninas, una afamada monja copista rep l'encàrrec de realitzar una rèplica exacta de l'original de Velazquez. A partir d'aquest moment, la religiosa es veurà atrapada en un dilema d'interessos de diversa índole, alhora que patirà una transformació de la seva personalitat quan l'humil artesana del pinzell es converteix en una reconeguda figura de les arts plàstiques i en una estrella mediàtica.

La autora de Las meninas és una sàtira distòpica en la qual s'aborda el lloc que ha d'ocupar l'art a la societat, així com el controvertible concepte de benestar social. L'obra, igualment, desplega una mirada irònica sobre l'aïllament egòlatra de bona part de lla creació més avantguardista i compromesa dels darrers anys, així com sobre la banalització de l'experiència artística convertida en multitudinari esdeveniment mediàtic en sintonia amb els grans parcs temàtics de l'entreteniment massiu.

L'autor vol compartir l'interès amb el qual contempla les sorprenents realitatz que està generant la democratització indiscriminada en tots els àmbits de la cultura; l'esfondrament de les autoritats relatiu a l'art i el coneixement, l'adveniment, finalment, d'un nou paradigma que situa i equipara al mateix canon una tonada local com, posem per cas, el Rèquiem de Mozart.

Ernesto Caballero


Crítica: La autora de Las meninas

29/04/2017

Carmen Machi penja la tortuga i es posa els hàbits d'artista vanitosa

per Jordi Bordes

Carmen Machi va triomfar al Romea, al 2008 amb una notable peça que partia d'un fet impossible: La tortuga de Darwin, amb la que va poder comprovar l'evolució de les espècies es feia present (en cos de Machi) i relatava els errors contants dels governants durant tot el segle XX. L'obra estava escrita per Juan Mayorga i dirigida per Ernesto Caballero. Ara és aquest director el que ha escrit la peça en què la protagonista (una monja molt hàbil en copiar els quadres del Museu del Prado) mira enrere, però situant-se al 2037. Amb el que exposa el resultat del que passarà, si res no canvia aquests propers anys.

La monja rep un encàrrec particular: copiar Las meninas. Durant aquest procés pateix un deliri que la converteix en ànima de tots els moviments d'avantguarda (sobta que no faci referència a Picasso, que en va fer un notable estudi i que es pot veure al museu de Barcelona). Aquestes transformacions, a mode d'esperit que controla el cos, permet mostrar l'àmplia paleta interpretativa de l'actriu. Al seu costat llueixen, amb prou llum i personalitat, Mireia Aixalà (la directora entusiasta i patèticament derrotada) i l'enigmàtic guarda de seguretat Adrián (Francisco Reyes). Machi evita l'èpica tràgica declamatòria, sortosament de Juicio a una zorra (2016) i manmté tons dramàtics com ja demostrar amb solvència a Dispara/ Agafa tresor /repeteix (2013)

El muntatge evita fer escarni fàcil sobre l'art (per a això, millor el musical Merda d'artista o Art) i sí que posa en una situació compromesa els que el consideren un element superflu que pot ajudar a reeduir un deute econòmic que ofega l'estat del Benestar del país. Aix!