La Bohèmia

Teatre | Musical

informació obra


Intèrprets:
Xuel Díaz, Úrsula Garrido, Víctor Vela
Interpretació musical:
Manel López, Víctor Vela
Escenografia:
Companyia La Bohèmia
Vestuari:
Companyia La Bohèmia
Producció:
Companyia La Bohèmia
Autoria:
Richard Wagner
Direcció Musical:
Josep Pons
Sinopsi:

La Bohèmia és un petit concert teatralitzat, condimentat amb algun toc de poesia i un xic d'opinió. Un viatge despullat a l'essència d'un repertori d'una sensibilitat extraordinària i una immensa bellesa. Perquè, de bohemis, tots n'hem estat en algun moment o altre. D'alguna manera o altra.

Bogeria, fragilitat, tremolor, revolució, surrealisme, picardia, amor, melangia, llibertat, record, ruptura i anhel.

Un recorregut senzill alhora que agosarat pel com, per a nosaltres, continua prou vigent una manera de viure, conviure, sentir i compartir. Un recorregut per la nostra passió per l'art, la cançó i la bellesa.

Un petit esbós d'una època, d'un estil, d'una música i d'una manera de fer que han quedat als nostres cors i ens fan frisar per mostrar el que tenim per dir sobre tot el que tantes vegades hem sentit.

Crítica: La Bohèmia

22/12/2016

Padam, padam, padam...

per Andreu Sotorra

La majoria de peces que en aquest concert teatralitzat d'una hora escassa s'interpreten els seran familiars a tots els espectadors, ni que no siguin especialment francòfons, perquè són cançons que van néixer totes en un moment de canvi social i polític, en un període d'entreguerres, i que des d'aleshores no han quedat mai oblidades sinó que retornen cíclicament. (...)

Des de Léo Ferré, a Edith Piaf, Georges Brassens, Georges Moustaki, Jacques Brel o Charles Aznavour, entre d'altres, amb unes lletres mil·limitrades i amb les veus ben treballades, tintades de refinament i de matisos diferents de Xuel Díaz, Úrsula Garrido, les noies, i Víctor Vela, el noi —que també fa de músic juntament amb Joan Muntada que no deixa reposar l'acordió de fons—, ressonen les tonades de peces conegudes com «La vida es torna Rosa», «Padam, Padam», «Sota el cel de París», «La mala reputació», «El foraster», «La noia del metro», «La cançó dels vells amants», «Milord» o la que dóna títol a l'espectacle i que el tanca, «La bohèmia». (...)

Hi ha qui pot pensar que és un espectacle de cambra per a una generació que es podria considerar, amb perdó, de la «tercera edat», per influència cultural. Però tenint en compte els temps de «vintage» que corren, «La bohèmia» és també un espectacle per a aquells que, sense haver viscut el moll de l'os de l'època, senten curiositat i una atracció sanguínia pel que va passar a mitjan segle XX en una Europa canviant i com, a vegades, per l'impacte d'una lletra d'una simple cançó, es van canviar molts hàbits i algunes maneres d'entendre la vida. I així, abans, aleshores, avui i sempre, pels temps, dels temps, «padam, padam...» i anem tirant. (...)