La Dama de les Camèlies

Teatre

informació obra


Direcció:
Hermann Bonnín
Dramatúrgia:
Sabine Dufrenoy
Traducció:
Anna Soler Horta
Intèrprets:
Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Joan Sureda, Toni-Lluís Reyes, Òscar Intente, Laia de Mendoza, Montse Guallar, Pep Jové, Joan Anguera, Anna Gonzalvo, Aida Oset
Escenografia:
Hermann Bonnín
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
Josep Maria Civit
So:
Jordi Bonet
Assesoria de moviment:
Leo Castro
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Maria Junyent
Producció:
La Seca Espai Brossa
Estrena:
Estrena a La Seca Espai Brossa
Sinopsi:

La Dama de les Camèlies (1848) és una novel·la signada per Alexandre Dumas, fill. Aquesta obra està inspirada en un fet real de la seva vida. Un romanç amb Marie Duplessis, una jove cortesana de París que va mantenir diferents relacions amb grans personatges de la vida social. La protagonista és una dona que destil·la sensualitat i melancolia, una feminista abans d’hora que il·lustra la lluita per la llibertat i la independència econòmica de la dona en el París del s. XIX, una societat acomodada en la seva doble moral on el valor en alça ja no és la virtut, sinó els diners.

Recuperar avui per al teatre, La Dama de les camèlies des de noves sensibilitats ens permet rellegir els orígens del drama modern. La dama de les camèlies és un text essencial, una obra presumiblement precursora amb la que Dumas va obrir les portes al realisme en l’escena francesa i va qüestionar els valors morals i socials de la seva època. De fet, La Dama de les Camèlies segueix sent, encara avui, un crit de llibertat i provocació a la moral establerta.

Crítica: La Dama de les Camèlies

08/05/2014

Dama Nausicaa

per Juan Carlos Olivares

Existe una sólida razón para ir a La Seca y ver la adaptación teatral que Hermann Bonnín ha dirigido de La dama de les camèlies: disfrutar de cerca de la gran interpretación de Nausicaa Bonnín. El director ha apostado –y acertado– con una puesta en escena radicalmente desnuda, sólo apoyada en una excelente iluminación de Josep Maria Civit. No hay nada, excepto el trabajo actoral de la compañía, movidos por una invisible coreografía. Entre todos destaca, y mucho, Nausicaa Bonnín en un viaje hacia el interior del personaje que culmina con un final espectacular por la intimidad que crea entre ella, el personaje y el espectador, entregado a su trágico y solitario desenlace. Una muerte seca, sin adornos, como todo el montaje, que por si sola justifica la extravagancia de haber rescatado una novela romántica de Alejandro Dumas hijo.