La Dama de les Camèlies

Teatre

informació obra


Direcció:
Hermann Bonnín
Dramatúrgia:
Sabine Dufrenoy
Traducció:
Anna Soler Horta
Intèrprets:
Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Joan Sureda, Toni-Lluís Reyes, Òscar Intente, Laia de Mendoza, Montse Guallar, Pep Jové, Joan Anguera, Anna Gonzalvo, Aida Oset
Escenografia:
Hermann Bonnín
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
Josep Maria Civit
So:
Jordi Bonet
Assesoria de moviment:
Leo Castro
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Maria Junyent
Producció:
La Seca Espai Brossa
Estrena:
Estrena a La Seca Espai Brossa
Sinopsi:

La Dama de les Camèlies (1848) és una novel·la signada per Alexandre Dumas, fill. Aquesta obra està inspirada en un fet real de la seva vida. Un romanç amb Marie Duplessis, una jove cortesana de París que va mantenir diferents relacions amb grans personatges de la vida social. La protagonista és una dona que destil·la sensualitat i melancolia, una feminista abans d’hora que il·lustra la lluita per la llibertat i la independència econòmica de la dona en el París del s. XIX, una societat acomodada en la seva doble moral on el valor en alça ja no és la virtut, sinó els diners.

Recuperar avui per al teatre, La Dama de les camèlies des de noves sensibilitats ens permet rellegir els orígens del drama modern. La dama de les camèlies és un text essencial, una obra presumiblement precursora amb la que Dumas va obrir les portes al realisme en l’escena francesa i va qüestionar els valors morals i socials de la seva època. De fet, La Dama de les Camèlies segueix sent, encara avui, un crit de llibertat i provocació a la moral establerta.

Crítica: La Dama de les Camèlies

02/05/2014

Intensitat tràgica que no ens deixa

per María José Ragué

És especial veure un espectacle en el qual el pare-gran director-Hermann Bonnin, dirigeix a la filla-Nausicaa Bonnin en el paper protagonista, en un text adaptat per la mare, la Sabine Dufrenoy, en el teatre que dirigeix Hermann Bonnin.... I funciona. Nausicaa Bonnin, ja amb força experiència com a actriu, aquí se'ns mostra com una gran actriu, amb moments d'emoció i sempre amb gran seguretat. El final de l'obra és un recital de bona i poderosa interpretació.

Estic parlant de l'adaptació de La dama de les camèlies, obra d'Alexandre Dumas publicada el 1848, A Verdi li va interessar i va convertir a la protagonista en "La Traviata". (1853) Armand... Marguerite... el pare... i Greta Garbo en el record...aquí Nausicaa, no morirá en braços del seu estimat, incapaç de salvarla, morirà sola... sempre lliure... És una cortesana que se serveix del seu ofici i de la seva fragilitat per ser econòmicament lliure, i per això renuncia també a l'amor (feminista avant-la lettre? ) A la vegada, l'obra qüestionava els valors morals i socials de la seva época davant d'aquest personatge que s'alça cap a l'amor i la llibertat.

A La Seca, amb el públic a banda i banda de l'escenari no hi ha cap element escenogràfic, l'espai és buit i són els actors, la il·luminació, la música i el moviment els qui l'omplen. I la intensitat tràgica que no ens deixa. Tots els actors i actrius que acompanyen Nausicaa ho fan amb força, fliexibilitat i solidesa. Caldria parlar de tots, però em limitaré a Montse Guallar i Joan Anguera en mig d'un conjunt molt sólid que dona també solidesa a aquest espectacle.