La fin demain

informació obra



Intèrprets:
Enric Petit, Rubén Martínez, Gisela Segatti
Sinopsi:

Equipats amb una taula de fusta i un corró, dos personatges perduts nàufrags a la platja de la seva imaginació, es troben, es coneixen entre si i guanyen confiança ... Un joc amistós que trasllada l’equilibri precari a l’hora d’explorar les possibilitats del seu entorn. La complicitat i sinceritat són els ingredients d'aquesta empresa emocionant i optimista que busquen un compromís comú. La fin demain és una crida a la usabilitat, la creativitat i la simplicitat. 

Crítica: La fin demain

12/05/2017

Un imprescindible que conjuga sensibilitat amb un treball d'equilibris insòlit

per Jordi Bordes

Primer, ell que construeix. Després ella que sense voler desmanega la instal·lació natural. Seguidament, la descoberta de l'un i l'altre a partir de l'ombra de l'altra, del seu pes sobre d'una fusta treballada, que els connecta i separa alhora. Finalment,la conciliació i la construcció conjunta. La fin demain és una deu de poesia romàntica, un to optimista, constructiu. Que cedeix el perdó i que sempre està disposat a col·laborar l'un amb l'altre. El mèrit de Zirkus Morsa és que ho fan amb una peça d'equilibri constant. Jugant amb elements, aparentment trobats aa la deixalleria. Com aquella corda de Menar o aquell tronc de Pelat, de'n Joan Català. El seu joc que podria semblar casualitat, està tramat a partir d'hores d'assaig i experimentació. Forçosament. Perquè juguen amb els diferents elements i li treuen un suc infinit. Una fusta sobre d'un cilindre és un element altament inestable. Però si es pot fer surf subjectat per res més que el vent (en realitat un treball de força i equilibri increïble) també ha de ser possible enroscar-se dalt de l'artilugi sense que la fusta toqui a terra. 

El número final, el de major complexitat (i menys resultat dramatúrgic) va resultar perfecte en la gala de cabaret de dijous. Quan el van executar en la funció (d'uns 45 minuts aproximadament) es notava l'esgotament. Certament, caldria revisar el disseny d'il·luminació perquè projecta unes ombres que embruten elquadre preciós i plantejar una música en directe o amb més personalitat que la plantejada actualment. Però, en quant a exercici de circ contemporani, s'explica tota una situació preciosa i entusiasmadissa jugant amb uns elements molt poc provats. Quan treballen el mà a mà es comprova la tècnica i l'equilibri d'aquedsta parella que, saben connectar amb la mirada i ensenyar al que observa, que s'estan enamorant l'un amb l'altre, només amb la mirada.