La grUtesca

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Bet Miralta, Jordi Aspa
Dramatúrgia:
Marc Villanueva, Escarlata
So:
Jordi Salvadó
Escenografia:
Oriol Corral
Il·luminació:
Oriol Corral, Escarlata
Vestuari:
Oriol Corral
Companyia:
Escarlata
Sinopsi:

Dispositiu sonor farcit de vivències i descobertes que convida a una introspecció individual i alhora compartida en un ambient grotesc i circense. Experiència que té l’objectiu de fer aflorar l’esperit grotesc que portem dintre per tal de riure’ns de nosaltres mateixos, de la nostra part més oculta, més delicada i més íntima. A través de la vivència personal, el públic és conduït cap a universos artístics híbrids en un marc d’aprofundiment en les emocions pròpies.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La grUtesca

12/09/2022

Riures que abracen amb tendresa

per Jordi Bordes

Els Escarlata són uns savis que juguen a ser petits. Ar, a Grutesca es pregunten sobre la possible extinció del riure (no seria tan estrany si l’home anihila tot allò que necessita per sobreviure per la seva cega ambició). Jordi Aspa i Bet Miralta tornen a ser una parella d’éssers que es pregunten sense filtres sobre el riure, sobre allò inesperat, sobre la llibertat necessària per practicar el riure.

No busquen situacions hilarants com aquell còmic hiperventilat de Garrick dels Tricicle; només insisteixen en el seu món tendre, quasi ingenu, en un espai reduït (amb els ganivets, la doma i la dona coet que escapa de la gravetat com a rerefons), com aquell Devoris causa o Llenties i marabú. Mostren uns éssers patètics i crèduls que pensen al marge de la lògica utilitarista, que es miren al mirall per constatar el pas del temps (Quan els crancs portin talons). Grutesca compta també amb l’ajuda del públic: els riures s’amplifiquen com si fossin gravats i els somriures francs il·luminen els rostres davant d’una llum mínima.

Escarlata són de ritme tranquil, un punt escatològic. De riure's de sí mateixos, abans de res. I sempre amb un punt de picada d'ullet al costat d'una tendresa d'avis que mimen els nets.en el rioure hi ha la sortida inesperada. També en el joc d'estratègia. Per això, l'actuació planteja una coreografia que va desgranant i desvetllant petites sorpreses, que són globus de profunditat eocional. Seure entre les fileres de la seva instal·lació és un privilegi que el públic agraeix amb un somriure pur, descobert, de la criatura que tots portem ben endins.