lc lkcjnsd lkfj dlkufhe 9dlcksdiuh p9ucj nsdijcn p9384 5¡. Tal com raja, una c4nçó 3str4ny@, que fuig de les coordenades racion4ls. Perdoneu, a vegades, les idees no s'endrecen a lloc i el text queda rebregat.
Marga Socias, una artista que tant rega llavors d'un jardí fantasiós (Si fóssim flors), persegueix paraules en una biblioteca fantasiosa (Biblioteca de la curiositat infinita), cedeix el protagonisme a l'oïda (Orelles), com juga a què el gust i el tacte guanyin presència social en accions íntimes sota una taula o fins d'un forat catàrtic (The hole&Corner Travel Agency) es troba que els focus la persegueixen perquè esdevingui protagonista i desemboliqui la idea que porta entre mans. Es treu el barret i, vergonyosa, planteja la situació.
Amb la imatge de persona insegurea, que s'ensopega amb els pensaments en una exposició en públic, sap generar espectativa per anar desempaquetant caixes d'una mena de golfes grisotes (com en les que també indaguen a Hop! però que, en comptes de la corporalitat dels objectes, l'artista guarda pensaments fugaços). Les idees arrelen, en principi, en una persona. Com si fossin els personatges per a habitar un espectacle de teatre com els Sis personatges en cerca d'autor de'n PIrandello. Però les idees busquen la veu de la seva autora per a dialogar-hi i fer-se imprescindibles. Si l'atenció creix, la idea es va inflant i guanyant volada. La idea mateixa es transforma i es desplega en múltiples varietats, fins a convertir-se en una mena d'enciclopèdia per fascicles. Sense cap paraula que l'atenalli, la idea s'infla i es reprodueix espontàneament alliberant dosis d'imaginació i riures per les situacions absurdes que es produeixen des de la teatralitat més artesanal. Com amb les paraules de'n Marcel Gros i el seu Petit univers de clown que li sorprèn la màgia dels imants.
La canalla va accelerant la seva intervenció a mesura que avança l'exposició, esplaiant-se en les conclusions dels adults (si alguna cosa es trenca, "cal que vagi a la terra dels Morts") i meravellant-se pertot. Afortunadament, la blancor de la canalla permet escampar imaginació com si fos un estol de pinyes en plena tardor. De les que agafen humitat i deixen que li pugi la molsa per sobre i que els bolets els abracin. La idea simple o complexa (no s'arriba a desenvolupar mai la seva dimensió i profunditat) és contagiosa com els riures nerviosos, com les pessigolles o com l'olor a castanya i moniato que convida a repetir-ne. La idea triomfa quan es comparteix i, d'això Marga Socias és una mestra repartint sense presses i amb la intenció de connectar d'un a un perquè el viatgi arreli més endins que les ànsies tòxiques que tot sovint adormen el camp fèrtil de les ganes de créixer i de viure. L'audiència, que comprova com creix la idea, és entusiasta. Beneïda inflació vital!
