La imaginación del futuro

informació obra



Dramatúrgia:
La Re-sentida, Rafael Calatayud
Intèrprets:
Diego Acuña, Benjamín Cortés, Carolina de la Maza, Luis Moreno, Pedro Muñoz, Carolina Palacios, Rodolfo Pulgar, Benjamín Westfall
Composició musical:
Marcelo Martínez
Escenografia:
Pablo de la Fuente
Il·luminació:
Cristian Reyes
So:
Alonso Orrego
Producció:
La Re-sentida, Fundación Teatro a Mil, Festival Internacional de Terni
Companyia:
La Pavana
Sinopsi:

No és la taula del president Salvador Allende la que hi ha al mig de l'escenari? I no és la façana del palau de La Moneda la que es veu projectada al fons? Sí, però això no és un relat històric sobre els últims moments del mandatari socialista enderrocat per Pinochet, sinó una ficció políticament incorrecta que parteix del passat per induir a una reflexió sobre el present... i potser sobre el futur.

Aquí, un grup de moderns ministres arribats del present intenta assessorar Allende per salvar el seu govern i aconseguir que el país s'estalviï disset anys d'una dictadura sagnant. Sí, la insolència i la transgressió són les autopistes per on circula l'espectacle, que utilitza l'humor, la crueltat i el sarcasme com a armes per parlar des de l'escenari sobre un país que acaba de fer la transició a la democràcia. Ecologistes, estudiants, minories sexuals, maputxes...

Tots aquests col·lectius han tornat a sortir al carrer demanant canvis polítics després d'anys en què el debat social havia quedat esmorteït pels acords i les transaccions entre les forces polítiques. Què és Xile ara mateix i què voldria ser? Ens respon una companyia nascuda el 2008 que ha convertit la provocació en un deure.

Crítica: La imaginación del futuro

30/07/2015

Genial e irreverente crítica a la revolución desde la revolución

per Elisa Díez

(...) La compañía chilena La Re-sentida utiliza el humor, la crueldad, el sarcasmo, la irreverencia para crear un espectáculo de política ficción que parte del momento en el que el presidente Salvador Allende está grabando su discurso de despedida, sitiado por las fuerzas armadas, que posteriormente darán un golpe de estado junto al general Pinochet. El montaje no se basa en la realidad histórica sino que toma el hecho histórico para imaginarse una realidad alternativa, lo que pudo estar pasando, pero no pasó. Y mientras ponemos al presidente a dormir como si fuera un bebé, aunque la caricatura es más bien de gobernante inútil, títere en manos de sus ministros y asesores, adicto a la cocaína y inútil de gobernarse a sí mismo y por ende a su país.

La puesta en escena es impresionante. Durante el grueso del espectáculo el escenario se transforma sin parar, para dar cabida a los números musicales: extraordinarios momentos que no sólo no rompen el ritmo de la historia, sino que confieren un halo de sueño incumplido y una poesía visual a medio camino entre la utopía y lo grotesco.

La sobreexposición de la Coca-Cola, la música reggaeton o electro latina, la crítica a la cultura burguesa inmóvil, la crítica al poder de Estados Unidos con el anacronismo de sus ídolos (Hannah Montana, Bart Simpson o Britney Spears) todo forma parte del circo, de que las ideas son muy bonitas de escuchar pero hay que ponerlas en práctica. Por eso a La Re-sentida le ha quedado perfecto el espectáculo, la bala fue directa a donde más duele. Podría haber sido distinto, quizás sí, nunca lo sabremos. (...)