LA LEYENDA DEL FAUNO
“… y entonces el cielo fue separado de la tierra, los ríos de los mares y los animales de los hombres.
Pero en el caso de los hombres, tal separación no fue del todo posible. Razón e instinto, empezaron a convivir dentro de un mismo ser… Y este, cuenta el sabio de una antigua tribu, es el origen de la leyenda del Fauno.”
EL VIAJE
“… Tengo cientos, miles, millones de billetes, pero todos ellos en blanco, sin ningún destino… He visto el tren llegar e irse muchas veces, pero en mi maleta no hay más que sueños que nunca llegaran a cumplirse por no atreverme a tomar el tren.…”
Tres històries, tres relats, tres quadres vius. Tres simfonies visuals en moviment sobre qüestions d’aquelles que considerem importants de la vida: Qui som? D’on venim? Vivim una realitat o un somni? El llenguatge barreja mim, dansa, text, vídeo. I, sobretot, requereix de la imaginació de l’espectador per respondre a les preguntes. Tot compensat, ben plasmat i amb ritme. Una poesía visual amanida amb projeccions, amb canvis de ritme, amb tot el seu significat.
El primer moviment és una autèntica “escultura que es mou”, on el propi Mai Rojas representa la llegenda del Fauno. “Todos venimos de los árboles”, diu la veu en off mentre l’actor es mou com un arbre al vent, comença a sentir com un animal, a convertir-se en un home, però a comportar-se com… una bèstia? Molt humà, sens dubte. El segon moviment és una escultura formada per tres noies que somien. O viuen esperances, il·lusions, alegries contingudes tot esperant una carta que potser ningú no s’ha atrevit a enviar o ni tan sols ha tingut el coratge d’escriure. El tercer moviment és un viatge de trens perduts i de maletes amb centenars de somnis.