La lireta

informació obra



Sinopsi:

La barcelonina Ariadna Rulló es va estrenar com a Joana Dark amb la intenció de transportar al present les cançons que van deixar constància del costumisme i les tradicions del segle passat. A partir de la recuperació de les arrels i sempre des de la visió de la dona, l’artista reinterpreta melodies tradicionals del Costumari de Joan Amades i les adapta al context contemporani.

Crítica: La lireta

17/10/2022

Del vell, del nou i del desacomplexat

per Jordi Bordes

Joana Dark és un exeple de les artistes que corren per la Fira Mediterrània. Desacomplexades, estiren el folklore cap allà on se senten segures. alternen modernitat (bases electròniques) amb les històries de dones recollides per Joan Amades. El que és tradició, era vell durant unes dècades, ha passat a aser nou gràcies a la mirada desacomplexada de la música i l'actitud actual. Avui es ballen, lliures, aquestes cançons de feina del camp o del tèxtil. Coincideix amb un treball presentat el Grec passat sobre els presoners negres (obligats a treballs forçats) a l'Amèrica profunda que va rescatar The Wooster group: B-Side.

La llarguíssima trena d'Ariadna Rulló capitalitza la posada en escena (van participar com a finalsites al concurs Sons de la Mediterrània) en que també hi ha un notable treball de vídeo. La tecnologia més puntera contrasta amb els sons més naturtals (un pandero, una canya) com en aquell treball de Nu.A, de Nuria Andorrà, en qè tambe es destacava el treball de les dones al camp.