La lluna d'en Joan

Familiar

informació obra


Companyia:
Teatre Nu
Direcció:
Víctor Borràs
Intèrprets:
Maria Hervàs, Francesc Mas
Escenografia:
Teatre Nu
Vestuari:
Teresa Solà
So:
Gerard Custey
Il·luminació:
Gerard Custey
Composició musical:
Jaume Escala, Oriol Canals , Ricky Falkner
Sinopsi:

La Companyia Teatre Nu recupera un espectacle del 2007, estrenat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB),un espectacle basat en un llibre de la Carme Solé Vendrell. Una versió del conte que pretén transmetre de forma teatral tot allò que les seves il·lustracions ens presenten. Un enorme estímul per una companyia que, des de fa anys, treballa amb imatges, paraules i titelles.

La companyia que es remunta des del 1991, juga amb dos elements en cada espectacle: el gust per a la literatura (fan intel·ligents i sublims adaptacions de contes o universos literaris) i les titelles. Els elements que pugen a escena conviuen amb els actors que els manipulen i gaudeixen d'una gran tipologia des del gran format (Somnis d'Alícia, 2008), fins als conceptuals (Raspall, 2012). També mantenen una investigació constant amb la fusió d'altres disciplines, com pot ser l'acrobàcia i el clown del circ (Sopa de pedres, 2011).

Crítica: La lluna d'en Joan

04/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

  'La Lluna d'en Joan' explica la història d'un fill de pescador el pare del qual perd la salut al fons del mar. El petit, amb l'ajuda de la Lluna, aconsegueix rescatar del fons la salut malmesa i retornar els colors al pare. Tothom voldria poder aconseguir un dia posar la lluna en un cove. I com que al teatre tot és possible, ni la lluna ni el cove fallen a la temptativa.
  Sinopsi aparentment senzilla, però que la companyia exprimeix detall per detall amb una remarcable construcció de titelles de diferents mides que donen una visió de llunyania i proximitat, de petitesa i de grandesa, segons el que els narradors van introduint. Tant aquest titelles, com la lluna o altres elements escenogràfics —en la confecció dels quals ha col.laborat la mateixa autora-il.lustradora— han estat elaborats amb un respecte profund per les il.lustracions del seu àlbum. Un ajustat treball sonor fa que el conte se segueixi no només per la vista sinó també per les indicacions de la banda sonora, les onomatopeies o les insinuacions musicals, cosa que el fa apte, gairebé, per a una programació que vol introduir els públic petit en la música.