Estimada canalla que voleu escriure una carta als reis, us proposo algunes reflexions , a compte del que he vist en l'espectacle de La Trepa (que representen des del 2015 i fins quan ells vulguin, com molt bé aventurava Andreu Sotorra en la seva crítica arran de la temporada d'estrena).
Abans de res, no oblideu la il·lusió i la fantasia, ni el joc, com molt bé enfoca l'espai escènic simulant un joc de construccions. També els actors que van intercanviant-se els papers per mostrar un llarg llistat de situacions en les que, sovint, us trobareu identificats. Hi ha cançons, coreografia i un grapat de personatges arquetípics que sempre li acaba superant la il·lusió per redactar un carta i entregar-la al patge reial.
Tingueu ben present el que diuen els personatges que representen els pares durant la funció (que demanen una mirada gens arquetípica sobre la llista de regals, perquè el joc no entén de sexe ni d'edat; només de mans amb ganes de donar vida a la cuineta, la nina, la pilota de futbol o la disfressa de pilot d'avió). Segurament, són reflexions que fan els pares també, però ara, veient-ho dalt de l'escena ho entendreu millor, i sense tanta ràbia o vergonya per mals prejudicis.
El millor regal és l'amiga. Cap altra joguina (per costosa i espectacular que sigui) respon millor a les interaccions. I això a Bruna, el musical o Alícia al país de les meravelles també ho tenen molt clar. Estimeu també els germans, compartint catàlegs de joguines i rotuladors. I, a partir del 6 de gener, dediqueu una estona per jugar amb els jocs del més petit.
També pares i adults en general, hi teniu alguna missiva en els personatges dels fills que, el que volen, és compartir estona de joc i convivència i menys papers de colors. Ho diuen, encara que potser no en siguin del tot conscients. Aprofiteu aquest compendi de bones intencions de La Trepa per portar els fills al teatre i, de pas, reforçar plantejaments raonables en una festa en què, a vegades, la il·lusió i la fantasia, ens desborda només per la cartera. Per on ha de desbordar és pels ulls dels infants i dels adults.
Les cartes descriuen com sou. Rebregada, amb tatxons o bé amb dibuixos de llaços i lletra immaculada. Tingueu paciència. L'elegància i netedat ajuden a entendre què demaneu i, alhora, us ajudarà a ser més rigorosos amb vosaltres mateixos i, potser, més austers.
En una societat consumista el "no saber què demanar als Reis" és un element de riota al pati de l'escola. En una societat responsable és tot un símptoma de maduresa.
El millor regal és l'inesperat. La carta més valorada és la que arriba a misses dites, feta amb urgència, però amb una sinceritat extrema. És com una abraçada inesperada a la mare, o com un regal que et dona el patge reial quan no li demanes. El patge busca la millor carta com si fos un rànquing de la millor joguina o el conte més venut. La sorpresa vé sempre al darrer gir.
La millor carta (com la crítica que rearma el cor) és aquella que, un cop acabada i rellegint-la se't dibuixa un petit somriure plaent de sorpresa. Perquè el que hi ha escrit sorprèn i ensenya alguna cosa, fins i tot al que l'ha escrita. I en posa la rúbrica ben feliç, adonant-se que això significa créixer i fer-se responsable del seu dia a dia. I aquest sí que és el millor regal.
Afectuosament, l'adult que seia en un dels laterals de la platea en la sessió escolar de dimecres passat.
