La Rambla de les Floristes

informació obra



Direcció:
Jordi Prat i Coll
Composició musical:
Dani Espasa
Coreografia:
Montse Colomé
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Eva Fernández
Ajudant de direcció:
Ester Villamor
Intèrprets:
Clara Altarriba, David Anguera, Albert Ausellé, Rosa Boladeras , Berta Giraut, Antònia Jaume, Davo Marín, Carme Milán, Albert Mora , Carol Muakuku, Albert Pérez , Xavier Ripoll, Jacob Torres, Marina Gatell
Autor:
Josep Maria de Sagarra
Sinopsi:

Un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus grans símbols, la Rambla de Barcelona

A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

Un clàssic del teatre català en què ressonen les commocions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l’estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. Per una altra banda, l’obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II.

Crítica: La Rambla de les Floristes

12/10/2019

A la Rambla hi ha una Rosa que es diu Boladeras

per Andreu Sotorra

Quan arriben els últims deu minuts de la posada en escena de «La Rambla de les Floristes» esclata tot. Ha transcorregut una hora i mitja per arribar-hi. I pel camí fa la impressió que s'ha perdut l'oportunitat de rellegir amb una mirada molt més contemporània el clàssic de Josep Maria de Sagarra. Potser no cal. Potser no es pot fer. Potser més val imaginar-s'ho que veure-ho. 

El vell dilema sobre si cal respectar o desobeir el cànon establert es torna a fer evident en aquesta recuperació, sens dubte meritòria, d'una obra del millor teatre popular català, estrenada el març de l'any 1935, just mig any després dels Fets del 6 d'Octubre quan el govern català del president Lluís Companys ja era a la presó per «insurrecció» en un judici sentenciat paradoxalment en temps del govern de la República espanyola. 

«La Rambla de les Floristes» és una peça radicalment en vers, un registre en el qual Josep Maria de Sagarra se sentia còmode per fer teatre i per això és una obra que no amaga gens la musicalitat espontània i enganxadissa que caracteritza tota l'obra estrictament poètica de l'autor. 

En aquesta nova posada en escena de Jordi Prat i Coll, després dels celebrats i exhuberants «Jocs Florals de Canprosa» de Santiago Rusiñol, el director juga ara amb una estètica més minimalista i simbolista per cedir segurament tot el protagonisme a la paraula. Se'n pot extreure, en tot cas, la capacitat de rebel·lia de la protagonista, l'Antònia, la florista que rebutja tots els homes de la Rambla perquè són uns cràpules i uns faldillers que només utilitzen la dona com a objecte de canvi —«cal tenir una “querida” si es vol ser un bon regidor!»— i que no vol renunciar a la seva essència com a dona lliure de tot i de tothom perquè ella és, diu, tan lliure com la Rambla de les Flors. 

Feminisme en procés, preàmbul light del #MeToo actual. Feminisme acabat d'encetar precisament l'any 1935 —després de guanyar al carrer amb la proclamació de la República catalana el 1931— que Josep Maria de Sagarra fa recular fins a l'últim terç del segle XIX, quan es fon l'Antic Règim amb la Revolució del 1868 (coneguda com “La Gloriosa”) que provoca la caiguda de la regent Isabel II, amb el general Prim al capdavant de la sublevació. Només una pancarta d'avís per a navegants sobre aquest episodi travessa corrent i fugaçment el fons d'escenari on es pot llegir «Fora la Borbona!» Ziuuu! Vist i no vist. 

  Es podria dir que Jordi Prats i Coll ha tintat d'una estructura multidisciplinar el seu muntatge. Tots els intèrprets hi fan gairebé de tot: moviment, dansa, música i cançó (l'actriu Clara Altarriba hi interpreta amb una versió molt delicada la peça sobre les floristes de la Rambla que va escriure Miquel Porter i Moix). Tot plegat crea un clima de diversitat escènica emmarcat per una escenografia (Laura Clos “Closca”) que marca diferents espais del temps, quatre immensos troncs de plataners pelats i les prestatgeries esglaonades amb multituds de rams de flors de tots colors que s'omplen i es buiden —a vegades sense saber ben bé per què— dues o tres vegades durant tota la trama. 

Tot gira, però, al voltant de la protagonista, l'Antònia, la florista de la Rambla que no té pèls a la llengua, que com l'abella reina d'un rusc sempre xucla tot de passejants i aspirants a pretendents al voltant de la seva parada i a qui ella deixa en evidència o els fa de confessora de les seves misèries matrimonials o de les seves infidelitats extraconjugals per “exigència” social. 

  I aquesta “Antònia 2019” és l'actriu Rosa Boladeras, que ha fet el salt a un paper principal, després d'una llarga trajectòria en papers secundaris i no per això menys importants. Però aquí no té fugida possible, s'hi enfronta sola, i tot el vers de Josep Maria de Sagarra depèn d'ella, amb la dificultat afegida que la tradició teatral catalana no ha acompanyat precisament en aquest registre tota una generació nova d'intèrprets. 

Doble mèrit, doncs, per a l'actriu —a qui espera una temporada intensa amb la gira posterior d'aquesta obra i el seu nou càrrec de regidora de Cultura de Terrassa— amb un paper que creix a manera que avança el quadre sagarrià des del costumisme al simbolisme —homenatge subtil als atemptats del 17-A inclòs— i que s'emporta totes les mirades, no només la dels espectadors sinó també la dels altres intèrprets que l'envolten, sobretot tres dels personatges que li fan més de parella interpretativa durant tota l'obra: Clara Altarriba (la jove neboda enamorada), Albert Pérez (el senyor Puiggròs) i Xavier Ripoll (Don Ramon), aquest, el que en un “tête a tête” amb l'Antònia protagonitzen tots dos els deu últims minuts d'esclat escènic de gran volada que té «La Rambla de les Floristes» i que ja esmentava de bon començament. (...)