La Sirena Hidràulica

Teatre | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Greta és una dona gran que va cada dia a cosir a la platja, al costat de la seva caseta de bany. És l'única que encara la fa servir. Té la cara plena d'arrugues i una cistella plena de trastos. Però n'hi ha un que acaricia amb especial il•lusió. Té forma de sirena i li recorda el boig i divertit estiu de 1920 en el qual va conèixer a Matito i on va néixer aquest desig encara per complir. Un espectacle de titelles de guant i actors que ens recorda que sempre podem trobar una manera divertida de fer el que hem desitjat tota la vida, encara no sigui tal com ens l'imaginem.


Crítica: La Sirena Hidràulica

24/09/2019

Divertida oda a la Barceloneta

per Jordi Bordes

Una peça que respira frescor i que planteja un senzill joc de titelles clàssic, amb les sorpreses que es van desplegant del teatrí. L'espectacle senxill funciona i captiva prou la canalla. En part, perquè hi ha l'actriu (que interpreta la Greta adulta) que connecta bé amb la canalla i els manté atents. Els titelles que n surten mai del seu espai juguen amb ofici a escapar-se, amagar, i donar-se cops de cap a la fusta. No hi ha catxiporres, i si una bondat molt generosa. Amb poc més de mitja hora, transita una filera de personatges a més de Greta i el Matito (una mena de Pulcinella, amb més cor que cervell) la tieta, el que lloga tumbones, el presentador de circ, el tauró, el colom i, és clar, la sirena...! La companyia manté l'atenció dels pares amb el joc de paraules disparat a molta velocitat: El dissortat Matito comprova el risc de dur massa coses a la platja de la Barceloneta. Li prenen fins i tot la maleta.

En realitat, és un joc clàssic que diverteix a la canalla i que evita violència, dimonis, i egoisme. La Greta adulta recorda i dialoga amb la seva memòria a través dels titelles. I, al final, ensenya una sorpresa màgica preciosa. La construcció dels elements i personatges respira autenticitat, fet amb serra d'ebanista, en comptes de vori i nacre hi ha petxines i rosques. Brut i despullat evoca un encant particular.