La Sra. Oliver

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carles Canut, Lluisa Mallol, Dani Arrebola
Vestuari:
Lola Ripolles
Il·luminació:
Luis Martí
Producció:
Teatre Tantarantana, Icaro Teatre
Companyia:
Icaro Teatre, La Veronal
Direcció:
Marcos Morau
Sinopsi:

La Sra. Oliver és un home de setanta anys que rep la visita setmanal del seu fill, pel qual no sent una gran estima. El fill no ha acceptat mai que el seu pare es vesteixi de dona i el pare no suporta que li diguin què han de fer. Separat des de fa anys i sense cap tipus de contacte amb la seva dona, la visita del seu fill és l'única companyia que uneix la Sra. Oliver al món real.

Crítica: La Sra. Oliver

13/10/2016

Com la vida mateixa

per Toni Polo

Desconfiat, obstinat, irònic... Qui no ha tingut mai un pare, una tieta, una àvia amb aquest pack de caràcter? Aquí rau un dels punts més importants de La Sra. Oliver: la proximitat d’allò que ens explica. I allò que ens explica, tot plegat arrencant-nos somrisos i alguna riallada, és un drama. Són els drames dels personatges, una família trencada que acaba per desvetllar-nos totes les seves misèries. El pare està a punt de morir-se però ningú no se’l pren ja en serio; i pateix perquè creu que el seu fill es tonto; i el tormenta la culpabilitat en el suïcidi del seu altre fill... El fill viu pateix perquè no s’atreveix a explicar els seus drames i ho fa a patacades: s’està separant, se li ha escapat la mà amb la seva dona que, vés per on, ha perdut la criatura que esperava i l’ha denunciat. La mare (potser l’única triomfadora a la vida?) descobreix que està sola i perduda.

La representació és senzilla, amb tres espais delimitats a l’escenari: la residència del pare, un banc en un parc (de ‘xaperos’.Coses del pare...) i la casa de la mare. No cal res més. Les trobades entre els tres personatges, que arrossegat un passat d’evident incomunicació i menyspreu absoluts, esmicolen aquelles petites coses que sempre acaben en discussions, signe evident que la cosa no ha funcionat mai. El drama del fill mort, l’alegra homosexualitat del pare i la inseguretat del fill viu (serà tonto de veritat?) serà allò que, per una vegada, massa tard, però, uneixi aquest nucli irreconciliable.

La credibilitat que desprenen els personatges ens els acaba de fer propers, fins al punt que acceptem com una dèria natural que aquest senyor (senyora, perdó!) vesteixi roba de dona (de lli; odia el cotó). La tasca dels tres actors és fonamental en una obra que requereix el màxim d’ells per no caure en una simple tragicomèdia ensopida i descobrir-nos una peça rodona, divertida i interessant. Com la vida mateixa.

Trivial