L'amant

informació obra



Intèrprets:
Pep Planas, Javier López
Traducció:
Jordi Malé Pegueroles
Direcció:
Guido Torlonia, Pau Miró
Ajudantia de direcció:
Jordi Malé Pegueroles
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Escenografia:
Ricard Prat i Coll
Vestuari:
Ricard Prat i Coll
Autoria:
Pau Miró
Sinopsi:

Un matrimoni amb una relació estable des de fa anys, basada en l’honestedat i l’amor, arrosseguen amb el temps una quotidianitat plena d’hàbits rutinaris. Troben en l’acceptació mútua dels seus amants una reafirmació de la seva relació. La sortida, una escapada cap a un món més enllà del real, emparat en la fantasia i el desig, on la infidelitat no els sembla un engany sinó una formula per sostenir l’amor i la passió.

Però el joc sexual els endinsa en unes dinàmiques que obliguen a les antigues identitats a plantejar-se nous reptes en l’art de la seducció.

Crítica: L'amant

04/05/2016

Quin és el ritme de la passió?

per Teresa Ferré

Us heu preguntat mai quin és el ritme de la passió? Doncs en podeu tenir una bona mostra en aquesta posada en escena de L’Amant de Harold Pinter. Un text sublim on els silencis evidentment també hi parlen i als quals hi hem d’afegir l’efecte de la percussió que marca la divisió entre escenes i protagonitza el moment més eròtic del muntatge. 

(...)

Guido Tornolia signa una direcció que ha pres molt bé el pols al ritme del text, mentre arrisca en la direcció d’actors, ja que demana a Alícia González Laá un treball per a encarnar Sarah que se situa molts cops al límit. La sort és que l’actriu se’n surt i, a més de defensar el seu treball individual, sintonitza perfectament amb el Richard de Pep Planas, la flegma britànica del qual és de factura excel·lent.

Trivial