SiNOPSi
El paisatge és irrepresentable.
Es tracta doncs d’un fracàs anunciat.
O millor, una temptativa, no sigui que el públic s’espanti.
Per despistar i posar-nos conceptuals direm que es tracta més aviat d’un intent de ser paisatge.
Aquesta afirmació funciona, perquè ningú sap el què significa. I ja va bé, perquè últimament signifiquem massa.
El que passa és que tampoc ven.
Llavors en què quedem?
LANDSCAPE amaga en la seva etimologia la naturalesa esmunyedissa de la seva representació, la impossibilitat de fixar la seva immensitat i el caràcter transitori, efímer i en constant transformació de la seva percepció.
L’escapada de la terra. ¿Però qui escapa de qui?
El paisatge i el que mira, un no pot existir sense l’altre.
El sublim i el que mira.
La bellesa i el que mira, segons Peter Handke, el gran duo de la mentida.
Ja està. El tinc.
Pur teatre, doncs.
Amb el meu més sentit agraïment a tots els que miren i es deixen mirar
Ernesto Collado