Deixant enrere els perills del seu poble natal, la família Cotton es dirigeix a la ciutat a la cerca de noves vides i oportunitats. Entre les teulades i els llums de la ciutat, entre les teles, els fils i les màquines de la fàbrica, la mare i les seves dues filles viuran noves aventures i perills desconeguts. Però, aquest cop, no estan soles i desitjaran ser felices amb totes les seves forces.
Un cop més, el teatre de titelles ens permet crear un imaginari, una estètica i uns codis que ens ajuden a explicar conceptes "adults" al públic més petit.
Vist el 4 de març de 2023 al Teatre de Lloret de Mar.
Un esplèndid espectacle de titelles de taula (amb un cert recolzament de la tècnica del Marotte) de la companyia basca 'Anita Maravillas' les components de la quals, em van comentar que havien estudiat a l'Institut del Teatre, i per això l'espectacle, que en principi és sense text (però amb moltes onomatopeies i monosíl·labs) te alguns moments de text, els justos i necessaris, que ens regalen en català.
La posta en escena és senzilla, en aparença, però comporta tot un moviment, canvis d'escenografia i joc de llums de molta qualitat. Ens explica (aquí tenim un altre exemple d'espectacle, com d'altres d'Euskadi, que es val, sobretot del gest) de forma absolutament comprensible (infants a partir de 2-3 anys la seguien perfectament, escoltant els seus comentaris en veu alta) la història d'una mare, Cotton de cognom, i de les seves dues filles. Farta de la vida del camp, agafa les nenes (una més petita, d'uns 3 anys, i la gran, que no passava de 5) i fan via cap a la ciutat. Troben una casa humil i petita on aixoplugar-se i viure-hi, i la mare troba feina a una fàbrica tèxtil. Allà, farà valer la seva dignitat entrant al moviment reivindicatiu per un salari i unes condicions millors per a les treballadores (totes dones) explotades fins a l'extrem per l'empresari, un home que ja en fa la pinta, tot s'ha de dir, de dolent i odiós de la pel·lícula.
Ens trobem amb aquesta dualitat en l'espectacle: un relat de vida quotidiana, molt comprensible per als més petits (cosa que no treu que sigui encisador i màgic per als grans) i en la segona part, un al·legat feminista i de la classe treballadora. Això suposa, i és la meva opinió, que tot el principi sigui molt recomanable per als petits, i en canvi, a partir del moment de la fàbrica (gran treball escenogràfic i de moviment i concepte) que pot resultar difícil d'entendre -en la seva dimensió àmplia- per als més petits de 9-10 anys.
Per la resta, un espectacle artísticament impecable i virtuós, interpretat amb força i un gran nivell a les veus i els gestos, i uns titelles espectaculars, que reivindica la dona treballadora i els seus drets. Guanyador per mèrits propis del primer premi a l'espectacle de titelles del festival FETEN 2021 a Gijón.