Le Nid

Teatre | Dansa

informació obra


Intèrprets:
Jonathan Aubart, Nathan Chouchana, Inès Grunenwald, Yoanna Marilleaud, Mattia Maggi, Eliot Maurel, Laurène Thomas, Tom Vershueren, Ugo Stebel
Sinopsi:

Què passa quan el pollet surt del niu? Espectacle de teatre-dansa per a tots els públics que mostra el pas de la infància al primer estadi de l’edat adulta, fora del niu familiar protector. Joves entre 18 i 30 anys, que es pregunten sobre el futur, en un món complex amb perspectives incertes. El niu és l’espai de joc ideal per posar en escena les inquietuds. Un espai poètic propici per a la metàfora. Les immenses petites tragèdies humanes vistes amb humor, poesia i esperança.

Crítica: Le Nid

08/09/2018

Dolça tragèdia

per Jordi Sora i Domenjó

Alçat, a uns pocs metres de terra, hi ha un niu. És de mida humana, doncs del seu interior hi van apareixent les cries, d’aspecte adult i actitud infantil. Proven d’aprendre a volar. Probablement la més agosarada de les aventures humanes: madurar. Nou intèrprets així ho expliquen, només amb moviment, empatia i enèrgica actitud. Gens fàcil, en particular, retratar l’etapa de l’adolescència i la primera joventut. Ho tracten des de la proximitat generacional, sense discursos, amb la transparència de la dolçor per un temps llunyà. Juguen. Gaudeixen.


La veritat s’imposarà: qualsevol ho sabia. No és només perquè ensenya les urpes amb les accions més obscures. Humana condició... És sobretot perquè el mot, el discurs, va prenent força, ocupa l’espai que abans gest i moviment protagonitzaven. Ho afecta tot: la història, el to dels comediants, l’obra en conjunt. Acaba, el darrer terç, sent un espectacle de text mentre els seus ballarins es transformen en actors. Metàfora inflamada: quan el gest s’explica... Gravetat.


Res de tot plegat seria possible sense un elenc excel.lent: multidisciplinars. En el sentit més noble de la paraula: es presenten com a “comédians”. Aquella tradició francesa, mig existencialista, mig pura broma, en què es tracta de posar en escena la vida com a tragèdia. Alerta! Res de drames! Aquella idea que relliga amb el més profund i contundent d’allò que el teatre pot oferir: una reflexió sobre aquesta patètica i divertida manera de transcendir la més pura absurditat. 


I a sobre fan riure de debò amb tot plegat. Què més volen!