L'eclipsi

Musical

informació obra


Direcció:
Xavier Albertí
Direcció Musical:
Alberto García Demestres
Escenografia:
Llorenç Corbella
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
Ajudantia de direcció:
Albert Arribas
Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya
Intèrprets:
Anna Alàs, Antoni Comas, Isabella Gaudi, Maria Hinojosa, Josep-Ramon Olivé, Pere Ponce, Elisenda Pujals, Mercè Sampietro, Claudia Schneider
Interpretació musical:
Paula Carrillo, Gregori Ferrer, Andreu Gallén, José María Martínez, Manuel Martínez del Fresno, Víctor Pérez, Feliu Ribera
Sinopsi:

La Leonor i la Carla decideixen casar-se al jardí de la casa de la família de la Leonor, coincidint amb un esdeveniment astronòmic: un eclipsi total que enfosquirà la terra durant uns minuts, però que al mateix temps il·luminarà el futur amorós de la parella.

La intenció és que les casi l’alcalde de la ciutat, un vell amic del Ramon, pare de la Leonor i company de caceres. Però a conseqüència d’un contratemps judicial, l’alcalde no podrà oficiar la cerimònia i l’haurà de substituir l’únic regidor disponible en aquesta urgència: el de cementiris. Això obligarà a traslladar el casament dels jardins de la residència de la Leonor als jardins de la necròpoli municipal, amb totes les conseqüències que aquest fet portarà a les núvies i els convidats.

L’eclipsi és un espectacle de teatre musical en què el fenomen astronòmic determina també el desenvolupament de la música. L’alegria i la lluminositat de l’hora de l’Àngelus en què comença l’acció s’anirà esvaint amb l’arribada de la penombra. La desaparició del sol farà aparèixer els moments més foscos d’una partitura que explorarà també els racons més tenebrosos de cada personatge, fins que torni la llum.

Crítica: L'eclipsi

06/07/2014

Una òpera esbojarrada i molt teatral

per Toni Polo

L’orquestra en la fossa; el vestuari (presumptament actual), amb un estil rococó; el text cantat, sobretitulat... Algú no adepte a l’òpera podria espantar-se a les primeres de canvi. Però es perdria una obra divertida, amb ritme i punyent. Una obra tan seriosa des del punt de vista musical i teatral que seria idònia per captar nous aficionats al gènere líric.

(...)