L’envol

Joves. Joves imperfectes, plens de ganes i motivació però amb un camí immens per recórrer. Joves conscients de les seves limitacions però també dels seus valors. Joves plens de dubtes, d’incerteses i també de ganes de prosperar, de somiar, d’intentar-ho, de deixar-se portar i de continuar, sempre endavant –com si hi hagués més opcions!- . Joves que es mouen a cavall entre els records tendres de la infantesa i l’enfrontament amb el món adult, amb la necessitat de guanyar-se la vida i de ser independents, amb les aterridores xifres d’atur juvenil i amb la incongruència de necessitar experiència laboral per poder obtenir-la. Tot això és el que reflexa la segona part de la bilogia Immortels creada per la companyia francesa Adhok. Si a Le nid, la primera entrega, representen la infantesa i el procés natural de sortir del niu, L’envol (l’enlairament) és un espectacle itinerant i de carrer en el que el mateix grup de joves expressen de forma humorística i poètica la seva situació, enfrontant-se a un món que no els hi ho posa fàcil. Veiem com assisteixen a una entrevista de feina, com intenten lligar de forma més o menys exitosa, com s’enfronten a uns adults (als que només escoltem) que els ofeguen a preguntes, que pretenen que es defineixin, que es posicionin de forma definitiva. Els creadors Doriane Moretus i Patrick Dordoigne compten amb una companyia magnífica d’actors joves i vitals, que fan l’impossible per fer-se entendre des de la naturalitat, amb un xampurrejat castellà i tota l’expressivitat possible. El resultat és un espectacle tendre, amè, commovedor i que ens interpel·la profundament. Un retrat de la joventut, d’un espai vital en el que intentem crear-nos a nosaltres mateixos, en el que caminen per un recorregut agredolç adaptant-nos com podem i en el que l’única cosa que sabem segura és que, d’aquí a deu anys, ens seguirem preguntant com serà la nostra vida deu anys després.

Encara desprenent-se de les plomes de ‘Le Nid’ (El Niu) i corrent Carrer del Migdia avall amb la mateixa coreografia i melodia amb què han acabat la primera part de la trilogia, a ‘L’envol’ (El vol) els francesos Adhok es retroben amb el públic de FiraTàrrega per explicar-los el “i què va passar després?”. Reprenen l’emoció tan amunt on l’havien deixada –o l’inoculen de cop als nous espectadors– i repeteixen la fórmula escènica ara, però, en un marc diferent: el món laboral i el terreny amorós. Posen sobre la taula les dificultats de trobar una feina digna en una societat marcada per l’elevat atur juvenil (i general) i el risc d’hipotecar generacions vetant-los oportunitats. La precarietat, els desenganys, la descoberta d’una realitat més crua que la que imaginaven donarà pas a una situació de terror vital que s’aclarirà amb l’esperança d’un futur millor, visualitzant-se 10 anys més enllà quan, segurament, els ocuparan altres preocupacions. Estaré enamorada? Seré pare? Viatjaré? Hauré trobat el meu lloc? Seré feliç? Com la ingenuïtat perduda, ‘L’envol’ no té la màgia de ‘Le Nid’, però segueix el traç d’una il·lusió per encarar amb empenta la vida, una energia ja més madura conseqüent amb la realitat i que deixa l’espectador amb el mateix benestar i ganes de seguir volant amb aquests noies i noies que, de sobte, s’han fet grans. Afortunadament, i tan afortunadament!, els interceptarem de nou a ‘Issue de secours’ (Sortida d’emergència), l’última parada d’aquesta aventura itinerant pel pas de la vida.

La companyia francesa Adhok ha estat la triomfadora al carrer d'aquesta edició de Tàrrega. És un fet. Perquè tots tres espectacles itinerants (fets a partir d'un model similar, en què hi mana el joc, el moviment constant i un cert humor negre) han atrapat públic i crítica. Pocs cops un espectacle itinerant genera tantes accions diverses i amb unes situacions que revelen diferents denúncies (sempre des del sarcasme i la construcció d'uns personatges antiherois).  A L'envol l'energia juvenil constata que no té manera de triomfar en el món laboral, perquè no té suficient preparació. Per molt que intentin salvar les seves mancances amb imaginació. Els personatges,maldestres, intenten triomfar en una entrevista de feina i, com un pallasso August, fer-se forts en els punts més febles. El seu drama esdevé d'una comicitat mordaç, a ulls de l'espectador. I la coreografia,com el que es deplaçá amb patins en línia fa que els espectadors hagin de perseguir-los i reubicar-se en cada parada, extrem que permet variar la situació favorable d'uns espectadors a canvi dels que an l'anteiror parada havien quedat darrere. Adhok també ha elaborat una altra peça amb actor joves sobre l'emancipació (Le nid) i un altre, de revelador i contestatari amb actors adults que representen interns contestataris d'una residència d'avis (Issue de socors).