Les coses excepcionals

informació obra



Producció:
Sixto Paz Produccions
Traducció:
Adriana Nadal
Intèrprets:
Pau Roca
Escenografia:
Paula Bosch
Sinopsi:

«La comèdia més divertida que veurà sobre la depressió». Així va titular The Guardian la seva crítica de Les coses excepcionals de Duncan Macmillan en l’estrena a Edimburg. Un èxit instantani amb nombroses produccions i premis. La versió catalana va a càrrec de Pau Roca, protagonista de muntatges tan aplaudits com Pulmons. Un monòleg hilarant i honest sobre el sentiment de culpa que creix quan sents que no has fet feliços els que estimes i t’estimen. Tot comença amb una llista de coses que fan que la vida pagui la pena. Una llista que escriu un nen de sis anys a la mare que ha intentat suïcidar-se. Llista que, a aquell nen, ara adult, potser també li és útil.

Crítica: Les coses excepcionals

21/11/2018

Comunió entre artista i públic per celebrar el fet de viure

per Teresa Ferré

Sixto Paz Produccions torna amb un text de Duncan Macmillan, de qui van estrenar Pulmons ara fa quatre anys. Un cop més la formació fa camí i es desmarca dels seus muntatges anteriors, tret que els caracteritza i amb el qual han establert una mena de pacte de confiança amb el públic. (...)  Macmillan va escriure una obra excel·lent −pel contingut i per la forma− que és difícil d’oblidar ja que des de la comèdia intel·ligent ens enfronta a qüestions molt profundes, com ara la depressió crònica, el suïcidi i la gestió de les emocions al llarg de la vida. (...) 

La posada en escena que resulta de la dramatúrgia és un exercici sublim de teatre com experiència col·lectiva que al mateix temps ens recorda la funció del teatre com eina transformadora dels sentiments i de la manera d’entendre la vida. Tot això, i no és poca cosa, sense grandiloqüències ni artificis, simplement gràcies a un intèrpret en escena.

I aquí és on se la juga l’espectacle. Al Club Capitol la comunió es produeix, en general, en diferents moments puntuals i en intensitats d’emoció variades perquè Pau Roca regala un treball sensacional, al límit entre la caracterització de personatge i la seva pròpia personalitat. (...)  "Les coses excepcionals" és un fenomen teatral que es mereix permanència a la cartellera; és d’aquells espectacles que té conseqüències immediates, com la conversa posterior i la reflexió íntima passades les hores.