Les princeses també es tiren pets

Familiar

informació obra


Producció:
El Replà Produccions
Intèrprets:
Júlia S. Izquierdo, Alba Grau, Marc Fontanals, Xavi Clapés, Miquel Roselló
Composició musical:
Ramón Bau
Escenografia:
Marina Valls, Albert Ventura
Vestuari:
Juani Esteban
Il·luminació:
Jaume Llonch
Ajudantia de direcció:
Montserrat Butjosa
Dramatúrgia:
Joan Sors
Direcció:
Joan Sors
Autoria:
Ilan Brenman, Ionit Zilberman
Sinopsi:

La Reina del Mirall s’assabenta de que existeix un llibre, amagat al país de les princeses, on hi ha escrits tots els secrets de les princeses més famoses del món. La Reina del Mirall necessita trobar aquest llibre urgentment i fer saber al món que les princeses no són perfectes que també tenen defectes. Aquesta serà la seva venjança: del disgust es tornaran lletges, molt lletges i ella, per fi, serà la més bella del món.

Per una d’aquelles casualitats de la vida, que tan sols ocorren en els contes, apareix un Príncep Blau buscant el camí que porta fins al país de les princeses. Hi ha d’anar per a casar-se amb la seva enamorada Blancaneu. La Reina del Mirall farà un tracte amb ell: Ella el conduirà al país de les princeses i ell a canvi trobarà el llibre i li entregarà. A partir d’aquest punt comença una esbojarrada aventura on al final queda demostrat que la perfecció no existeix i ni falta que en fa.


Crítica: Les princeses també es tiren pets

09/11/2014

Trencar el tòpic de les princeses i el seu món de rosa xiclet

per Jordi Bordes

El Replà produccions ha aprofitat el conte d'Ilan Brenman per fer accessible a tothom el món xiclet, que sembla només reservat per a les nenes més fines del món. De fet, s'atreveix a confessar un dels grans secrets de la Blancaneus: que els menús dels 7 nans li van provocar altes dosis de flatulències. Fan un viatge en què la Reina del Mirall persegueix el príncep blau. Aquest busca la manera d'arribar a Blancaneus i declarar-li el seu amor irracional. Però abans de casar-se haurà de complir la paraula i donar a la reina del mirall el llibre dels secrets de les princeses. 

La companyia recorre a les cançons però, sobretot a una escenografia que aparentment és estàtica però que permet multiplicar les persecucions donant diferents sortides als protagonistes i lluint elements autònoms (com el mirall que parla, o l'ànec que indica com arribar a l'amagatall del gripau, que és qui guarda la clau del tresor). També atén al públic més adult i sap trobar acudits (d'una simpàtica escatologia) que sobten els pares. 

De sobte, el món rosa tant fantàstic cobra una quotidianitat ben humana i els personatges característics guanyen un matís amb els que tothom s'hi pot identificar una mica, fins i tot amb la malvada Reina del Mirall. Senzilla i desperta mirada a les enveges de la madrastra amb Blancaneus (i també amb la Ventafocs que apareix de secundària...) que garanteix, un final feliç ben diferent.

Trivial