Lettre d'amour

Dansa

informació obra


Assesoria de moviment:
Consuelo Trujillo
Intèrprets:
Consuelo Trujillo, Pau Aran Gimeno
Direcció:
Pau Aran Gimeno
Sinopsi:

L’obra i la personalitat del poeta peruà César Moro amaren un solo coreogràfic que ens descobreix l’univers d’aquest autor i pintor surrealista, però també el talent d’un coreògraf i ballarí català amb una extensa trajectòria internacional.

Des del 2006, el coreògraf i ballarí Pau Aran Gimeno balla amb l’ensemble del Tanztheater Wuppertal - Pina Bausch i ha actuat en més de vint-i-cinc coreografies de l’artista alemanya. Paral·lelament, però, desenvolupa el seu propi llenguatge del moviment en un seguit de projectes multidisciplinaris com el que, ara, posa en comú l’univers del poeta César Moro (1903-1956), el talent de l’actriu Consuelo Trujillo, encarregada de dir els versos en escena, i la dramatúrgia d’Alberto Conejero. Tots ells embolcallen la coreografia de Pau Aran, que parla sobre el desig, entès com la fam del qui està absent. Com es balla per o cap a algú que està absent? Com es balla allò que encara no existeix? S’ho pregunta, mitjançant el moviment, un artista que concep el seu espectacle com “una comunitat de solitaris”, és a dir, una unió de talents que es combinen per introduir-nos en el món d’un artista massa poc conegut. César Moro va ser el nom artístic o la nova identitat que Alfredo Quíspez-Asín Mas (nom real de l’artista) va extreure d’una obra de Ramón Gómez de la Serna. Amb aquesta denominació va viure i va crear al marge de cànons i preceptes i va formular un llenguatge propi en castellà i francès, durant una vida curta i apassionada que va transcórrer entre Lima, París i Mèxic. Els secrets de la condició humana, i especialment els misteris de l’amor, són al centre de la seva obra. El dramaturg d’aquesta peça, Alberto Conejero (autor de peces teatrals com Todas las noches de un día, La piedra oscura o La geometría del trigo, entre d’altres), s’ha basat especialment en La tortuga ecuestre, les Cartas de amor a Antonio (1939) i l’obra de 1942 Lettre d’amour, tot combinat amb elements biogràfics d’un escriptor i artista plàstic que va tenir una relació especial amb el món de la dansa, un art al qual no es va poder dedicar a causa d’una lesió.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lettre d'amour

08/11/2020

Trío de soledades

per Jordi Sora i Domenjó

De todas las experiencias, sentirse mal acompañado debe resultar la más dolorosa. Especialmente cuando transita el deseo y su voluptuosidad. Una experiencia así es posible leer en la poesía del peruano César Moro, que sirve de nexo de unión para tres personalidades que conjugan este espectáculo desde el misterio del sentimiento humano. Por un lado el bailarín y coreógrafo Pau Aran, que desarrolla desde hace años una carrera personal después de su paso por la compañía de Pina Bausch, y que impregna de figuras estilizadas y refinada lectura. Es un intérprete que expresa con su cuerpo fragilidad y permanencia: dos cualidades muy ajustadas para la ocasión. También baila en algún fragmento Consuelo Trujillo, actriz de acento sentido y que da voz a la mayoría de los poemas utilizados en la pieza. Y como un hilo invisible, que religa esas dos almas que podrían acabar resultando dos espectáculos, la dramaturgia de Alberto Conejero. Juntos suman porque se aproximan con respeto a una vivencia desgraciada. Aunque, en ocasiones, el gesto bailado sea capaz de definir con mayor precisión lo que la palabra persigue. Es esa suerte de realidad, en la que la danza del corazón vive (casi) sin pensarse.

Crítica publicada a la Revista Susy-Q de Danza octubre 2020